tag:blogger.com,1999:blog-3523296835583735092024-02-20T19:01:17.971+01:00AlíricaTeresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.comBlogger143125tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-11158019698688622572015-07-31T10:42:00.000+02:002015-07-31T10:49:06.260+02:00Ets valenta<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hi ha moltes maneres de
classificar la gent. Tots classifiquem i som classificats. Últimament constato
que hi ha tres tipus de persones en funció de com et tracten quan saben que
tens o has tingut una malaltia greu. Com que em va donar per explicar a parents
segons i tercers, amics, coneguts i algun saludat i tot, depenent de com anava
d’ànims, que m’havien trobat un càncer de pit, que me l’operaven i que després
em tocaria fer radioteràpia per rematar alguna hipotètica cèl·lula maligna que pogués
quedar emboscada, em vaig trobant gent que em pregunta com estic. I d’aquí ve
el treball de camp, com si diguéssim, del qual es desprèn la taxonomia pedestre
que m’he muntat. I si penseu que tot plegat no passa de ser res més que teràpia
i més <a href="http://alirica.blogspot.com.es/2015/05/catarsi_18.html">catarsi</a> casolanes, l’encertareu de ple, esclar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però abans cal que faci la
classificació prèvia de dos tipus de persones, parlant molt a l’engròs, segons
les dues reaccions bàsiques que van tenir quan els ho vaig anunciar. Hi va haver
qui de seguida em va voler confortar, i ho va aconseguir, amb paraules ànim:
«Te’n sortiràs, el pronòstic és bastant bo, tal com t’han dit, i sóc aquí pel
que calgui.» És el que t’esperes. I no ho saps del tot fins que t’hi trobes,
que això és el que t’esperes, encara que, en el meu cas, també es correspon amb
el que diria, i he dit algun cop, en casos més o menys equiparables. Després em
vaig trobar amb la gent que no sap què dir-te, que no li surt ni una paraula,
que queden tan estupefactes com si els anunciessis que aquest matí t’has
despertat de color verd. Són gent espantadissa i pusil·lànime, en general; gent
que no vol pensar ni en malalties ni en la mort; gent (parlo, en general, de
gent de la meva edat, d’una certíssima edat) que encara viu ancorada en els
temps que la paraula càncer era tabú, gent que parlava de <i>mal lleig</i>. Gent que encara no gosa dir-la en veu alta. Tinc una
cosina que el dia que me la vaig trobar pel carrer i em va preguntar pel pare també
li vaig explicar que el dia abans m’havien diagnosticat un càncer al pit; es va
quedar tan astorada que no va saber què dir. Bé, alguna cosa va dir, però res
de coherent ni de gaire <i>adequat</i>, pel
que recordo. L’endemà, quan ho va haver paït, em va trucar per disculpar-se de
no haver estat a l’alçada: «Em vaig quedar tan parada que no vaig saber què
dir-te.» Bé. Un altre cas: grup de whatsap (sí, <i>allò</i>) d’amigues del poble de tota la vida; aniversari d’una
l’endemà, amb berenar de celebració; missatgets amunt i avall, i llavors em va
sortir de natural dir-los-ho. Totes van contestar-me alguna cosa: missatges
d’ànim i d’«Ostres, amb ton pare així, a més...». Totes menys una, que no deia
res, i era la que ja sabia que si no deia res era perquè no sabia què dir.
L’endemà, en persona, m’ho va confirmar: «Em vaig quedar tan parada que no vaig
saber què dir-te.» Llavors és quan penses: «Coi de bleda, com quan érem petites!;
¿no podies dir simplement “em sap greu”, “ànims!” o alguna cosa per l’estil?».
Bé, no cal estendre-s’hi més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Passem a la classificació dels
tres grups que deia abans. Primer, les persones que et pregunten i t’animen, ni
que sigui amb quatre paraules amistoses i sinceres, però que no hi posen salsa sobrera
que enfarfega. I en aquest grup he d’incloure algunes persones que ni tan sols
conec personalment, que <i>conec</i> només
de Twitter, cosa que em conforta de debò perquè em confirma que hi ha bona gent
arreu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Segon, les persones que et
volen animar de cor i que no són conscients que afegint-hi una mica de salsa
espatllen la recepta. Ho fan de bona fe, ja ho sé, i al principi m’ho agafava
amb paciència i bonhomia, però ara ja m’atabalen una mica i ja començo a
contestar-los amb un to un pèl irònic, i espero que la meva misantropia latent
no em traeixi i aviat no em surti un moc incontrolable, d’aquells de què
després em penedeixo de per vida. Són els que et diuen: «Oh, però et veig molt
bé!»; «Oh, fas molt bona cara!», fins i tot: «Oh, però estàs molt guapa!». Dia
pacient: els dius que esclar, que per sort no et fan químio sinó ràdio, que no
et deixa grogui (m’he trobat amb més d’un cas que no saben quina diferència hi
ha entre els dos tractaments!). Dia irònic: «Home, encara no estic a les
últimes!». Dia misantròpic: espero que no arribi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tercer, i aquest és el que
em posa més nerviosa i no sé ben bé per què, almenys no ho sé del tot. Els que
em diuen: «Ets valenta.» I de fet hauria de dir </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">les</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">que em diuen</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, ja que
totes les que m’ho han dit són dones, i no és tan curiós o rar com sembla,
aviam si després m’explico. M’ho diuen quan saben que vaig cada dia a Barcelona
sola, amb cotxe, a fer-me la ràdioteràpia. I les que m’ho diuen són les que
sospito que elles serien incapaces de fer-ho, que necessitarien que algú les
acompanyés. No vull dir que les dones en general... No, només dic que </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">aquestes</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> que m’ho diuen no ho farien o,
si ho haguessin de fer, els costaria molt. M’emprenya molt, aquest grup. Potser
perquè sempre m’he sabut espavilar tota sola, encara que tingui gent al costat,
i per això no suporto aquest bledisme, aquesta minusvalidesa emocional. I no
vull dir que jo sigui cap heroïna; em vaig acollonir quan ho vagi saber i tinc
moments fluixos com tothom, però quan ets al ball balles encara que la ballis i
t’aguantes la por de caure; procures de totes totes fermar-la curta, la por, i
quan no ho aconsegueixes del tot, te l’empasses. Recordo que un dia, ja fa uns
anys, a la sala d’espera de l’hospital on jo acompanyava el pare, que li havien
de fer una colonoscòpia, hi havia una dona que va estar-se quasi una hora,
mentre esperava que la cridessin (i em consta, pel que deien, que no tenia res
greu), amb el cap arrepenjat sobre l’espatlla del marit i ben arrapada al seu
braç, com una nena petita desemparada. La vaig menysprear a l’acte, i algun cop
que els he vist pel carrer, ella o el seu home, em ve al cap aquella imatge
depriment. Una imatge que mai no he vist que donés cap home (vet aquí
l’explicació que he anunciat abans, i tant me fa si a algú això li sembla
masclista). Per això, quan molts, sobretot dones, diuen que les dones són més
valentes que els homes, dic que depèn, que hi ha valentes i covardes i covards
i valents (m’estalvio dir que covardia i valentia no són </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">valors </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">absoluts, etcètera). Potser sí que som, en general, més
comunicatives (més </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">empàtiques</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, que es
diu ara; més </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">xerraires</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, que s’ha dit
sempre), cosa molt positiva en aquesta vida ─i això potser em serveix de
contrapès de l’explicació anterior─, però sempre tinc una mica de por
d’esgarrinxar-me amb els tòpics. I no, jo no sóc valenta, els contesto quan em
diuen «Ets valenta.» «¿Què vols que faci, soca?, que em quedi arrupida en un
racó o que doni cops de cap a la paret?». Els ho dic així menys això de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">soca</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, esclar, que només penso per
desfogar-me: «Com es pot ser tan beneit?», penso. Sí, ho fan de bona fe. Però
la bona fe, ja dic, a vegades enfarfega. O és que tinc un païdor delicat, que
segons com, també.</span>Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-1919064988049061992015-05-01T23:44:00.000+02:002015-05-01T23:45:03.717+02:00Catarsi<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aviso que això no és res més que un desfogament terapèutic
escrit a raig. Re de literatura, doncs. Qui pretengui trobar-n’hi, que no passi
d’aquí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des del 16 de juliol passat he anat escrivint una mena de
diari, jo que mai de la vida n’he fet cap. No hi he anotat coses cada dia, però
gairebé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El 16 de juliol passat vam ingressar el pare a l’hospital
per una hematúria urinària que va resultar ser símptoma clar d’un càncer de
bufeta. Llavors tenia noranta-dos anys i el 5 de febrer passat en va fer
noranta-tres. I ara, havent-hi posat de moment el punt final el dia 27 d’abril,
dia en què el vam enterrar, m’adono que el text té exactament noranta-tres
pàgines en total. Això no és rellevant ni vol dir res, ja ho sé, però
simplement m’hi he fixat. El pare tenia noranta-tres anys, però tan físicament
com mentalment semblava que en tingués vuitanta. Després de la intervenció per
cistoscòpia, com que per l’edat no li podien fer cap tractament agressiu
posterior, no li vam dir res del que tenia mentre estigués prou bé per fer la
seva vida normal, que consistia, entre altres coses, a anar a comprar cada cop
que la mare s’adonava que havia de menester alguna cosa, a anar a una tertúlia
en una plaça amb quatre o cinc o sis homes i dones de més o menys la seva edat,
a anar els dissabtes al matí al casal d’avis al costat del mercat ambulant a
fer-la petar amb tres o quatre amics més dels pocs que li quedaven i també per
fer un volt pel mercat, a escapar-se a l’estanc a comprar tabac i a anar a fer
el cafè després de dinar al bar del seu mateix carrer, uns quants metres més
enllà. Tot això, tret dels cafès al bar, ho feia o bé amb el cotxe, un vell
Peugeot cuidadíssim, o bé amb una Vespino vermella, també vella i cuidadíssima.
Al poble molta gent el coneixia i alguns ─hi ha torracollons arreu─ ens deien,
a ma germana i a mi, que com era que el deixàvem anar amb moto. Jo, si estava
de bon humor, els deia que el pare tenia més bons reflexos que jo. Si no ho
estava, no els engegava per pietat o per educació, que encara me’n queda, però
me’ls espolsava com a mosques colloneres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M’estalvio tots els detalls del seu últim mes i mig, des del
dia de Sant Josep que va ingressar per una complicació de la bronquitis que
tenia i on va ser fins l’1 dabril, i les cures pal·liatives posteriors a casa;
les atencions constants; el nostre esgotament, augmentat per les atencions que
també requeria la mare; el seu ànim de refer-se durant els primers dies; la
seva bonhomiosa paciència; el seu agraïment, que ens trencava el cor quan ens
el manifestava, cada dia. Tot això i més. I ara despotricaria de gust contra
els membres del PADES que ens van tocar, tan bé que ens havien dit que
funcionaven arreu (no dubto que n’hi deu haver que funcionen, però els de
Martorell no són d’aquests, i això que només els vam donar “feina” una setmana,
l’última), però deixem-ho córrer. O no, no em dóna la gana; almenys diré que
treballant de dilluns a divendres com només treballen i havent mort el pare
dissabte 25 al vespre i havent-lo enterrat dilluns 27, dimarts 28 (dilluns era
festiu a Martorell i no hi eren) vaig trucar-hi per dir-los que el pare havia
mort; l’administrativa en va prendre nota i em va dir que el metge o la
infermera ens trucarien. Encara els esperem. Ni el condol. I a casa els pares
encara hi ha unes quantes dosis de morfina i calmants que... Prou. El pare no
es mereix que maleeixi, perquè era un home bo i pacífic que no engegava mai ni
el més imbècil dels imbècils. Vull dir, això sí, que el metge de capçalera i
els infermers del CAP, en canvi, van comportar-se de primera. Però el protocol
és el protocol i, després d’ells, “el cas” passava al PADES.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El fet és que el pare ja no hi és i que ens ha deixat un
buit immens. Perquè era el pare i perquè era com era. Un buit que no podrem
omplir amb res. Em sento òrfena a les portes de la meva vellesa. Allò que va
dir Martin Amis quan es va morir son pare: «La figura mediadora, el pare,
l'home que hi ha entre el fill i la mort, ja no hi és; i ja res tornarà a ser
el mateix», és exacte. Almenys per a mi. La vida és tan curta, joves amics meus
que em pugueu llegir, que potser no en teniu ni idea, de com passa, tot això, i
sapigueu que no és gens ridícul sentir-se òrfena a la seixantena. I que
vosaltres i aquesta canalla que molts ara pugeu un dia també sereu i seran
vells desvalguts. Memento mori, amics meus. Així em sento. I se me’n refot que
algú ─molts─ pensin i diguin que ves, que ja era gran, que ja li tocava.
Estúpids! Era el pare. I si qui ho diu encara no s’hi ha trobat, per sort seva,
que hi pensi quan li arribi l’hora. I si algú s’hi ha trobat i ho diu és que és
un pobre d’esperit que no em mereix cap respecte. M’ho deia ma filla ahir:
«M’emprenya molt que alguns amics em diguin que em consoli pensant que l’avi ja
era vell, que em vulguin consolar dient-me que no plori, que em calmi. Què coi
m’he de calmar! El dol s’ha de viure i el plor ha de sortir. I si els dic que
haver estat al seu costat, tots plegats en l’agonia final, eixugant-li les
glopades que expulsava, prenent-li el pols, acariciant-li el front i les
galtes, fent-li petons, va ser dur però alhora una experiència que m’hauria
sabut molt greu perdre’m, sé que a alguns els costa d’entendre.» Perquè la mort
fa por, però ja no la pròpia sinó viure i veure la d’algú. El tabú. La vida
vista com una beneiteria perpètua. La vida banal. La no complicació. Per això
tanta gent mor als hospitals quan ja no caldria perquè els hospitals ja no hi
poden fer res més. Perquè no ho volen veure. Perquè és més fàcil, més net, que
s’enduguin el cos de l’habitació de l’hospital (sovint compartida, quina
intimitat, pobre moribund!), i portar al tanatori la roba perquè vesteixin
aquell cos, aquell cadàver, que ja molts ni anomenen pare o mare o avi o germà,
que ja prou tràngol és haver de fer els tràmits burocràtics en calent, contra
rellotge, perquè no et donen ni temps perquè surtis una mica de l’estaborniment
i del dolor. ¿Per què complicar-ho més, fer-ho més cru, volent que mori a casa?
Ens hem tornat molt nets, molt polits, molt tous. Molt covards.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I sí, escric això trista i exhausta. I l’atzar, tan juganer,
resulta que no em permet ni viure el dol amb la serenitat ni el recolliment que
caldria. Per això també aquest meu desfogament impúdic i també una mica, una
mica de res, enrabiat. El dia 20 d’abril, cinc dies abans de morir el pare, em
van diagnosticar un càncer de mama. (Sí, potser ho sóc massa, d’impúdica, proclamant
això, ho sé, però m’ha donat per explicar-ho a molta gent: més catarsi, no per
despertar compassió.) Detectat amb la revisió rutinària anual, diuen que petit
i tractable sense gaire problemes. Ja ho veurem, però hi confio. ¿Sabeu què és
viure tot això de cop? El dolor per la mort del pare i els tràmits burocràtics
inevitables, així en calent i com un calbot inesperat, i per altra banda (no,
tot junt) visites mèdiques i proves i més proves per preparar la intervenció
com més aviat millor. De traca. Però em refaig físicament com puc, em desfogo
anímicament plorant com una magdalena pel pare quan em desperto al cap de tres
hores d’adormir-me i encaro amb un coratge que em desconexia el que ara em ve a
sobre. Jo, una hipocondríaca de manual que de sobte descobreix que pot treure
forces de flaquesa. Pit i fora, i ni em disculpo pel sarcasme. Només per aquest
desfogament tan desgavellat i llarg amb qui hagi pogut arribar fins aquí.</span><o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-59184138902762561612015-02-26T11:03:00.000+01:002015-02-26T11:04:04.414+01:00Sempre són els altres<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Ens sentim perduts davant d’algú
que ens desconcerta. Perplexos quan intentem entendre les accions i reaccions
dels altres fent servir l’únic referent que ens sembla fiable i que tenim
sempre a mà: nosaltres mateixos. «Jo no ho faria mai, això», diem, quan el
desconcert ens aclapara. I ens barallaríem amb qui fos per intentar demostrar
que nosaltres no hem desconcertat mai ningú.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-77627554189497601322014-08-24T19:05:00.002+02:002014-08-24T19:05:50.543+02:00La Torre de Santa Llúcia de Martorell, crònica d'una desídia<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com a continuació <a href="http://alirica.blogspot.com.es/2013/12/santa-llucia.html">d'aquest post</a> sobre la Torre de Santa Llúcia de Martorell, ara m'ha donat per fer <a href="http://youtu.be/sNktRFDhrqU">un vídeo</a>. No sé si més enllà dels que coneixem l'existència, la importància i l'estat actual de l'edifici, interessarà gaire gent, però potser a algú li resultarà curiós. En tot cas, aquí el deixo. Dura trenta minuts, i és veritat que hi ha una volguda repetició d'imatges una mica prolixa; si us en voleu saltar trossets, no us deixeu el final, on hi ha el resum històric i els crèdits.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aviso que es tracta d'un muntatge molt casolà i personal (i emotiu, esclar).</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> M'he barallat unes quantes hores amb el Windows Live Movie Maker sense saber ni com anava, però al final me n'he sortit (i he aconseguit posar-hi música i que al final casés tot!). Està fet </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">a partir de fotografies fetes majoritàriament per l'historiador Ferran Balanza el 2012 i per mi el mes de juny d'aquest any 2014, a més d'unes quantes d'anteriors. En ambdós casos ens hi vam jugar una mica el tipus per haver entrat a retratar, tots sols, un edifici que va caient a trossos i que en les dues ocasions es trobava obert del tot, amb el perill que això comporta, per presumptes </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">«actuacions</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">» municipals. En les dues ocasions també vam ser oportuns perquè al cap de pocs dies ja estava altre cop tancat i barrat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El muntatge mostra l'estat d'abandonament i quasi ruïna d'un edifici històric que data de principis del segle XIII, que conserva traces d'estil gòtic i que té un important pati amb arcs i pilars d'estil
renaixentista. Catalogat d'interès artístic per la Generalitat de Catalunya,
des del 2007 és propietat de l'Ajuntament de Martorell, que es veu que té altra feina que intentar conservar coses així o almenys impedir que es malmetin més del compte. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I 'nar-hi 'nant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-3428066590739962402014-08-08T18:01:00.000+02:002014-08-08T18:03:00.522+02:00Lluna de gener<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><i>Aquesta narració, escrita el gener del 2012 i basada en fets reals viscuts pel meu pare, va guanyar el premi al millor conte d'autors locals dels Premis Vila de Martorell 2014. Com que els premis locals no es publiquen enlloc, la penjo aquí per si algú la vol llegir a més dels pocs que ja ho han fet.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><b>Lluna de gener</b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><i>Per al Vicenç, el meu pare</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Has pujat a les golfes a buscar ara no recordes què. No ho
recordes perquè quan has sigut al replà has obert la porta del terrat per veure
si la nit era serena i si demà al matí, doncs, hi hauria glaçada de la bona. De
fet, penses que a aquestes alçades tant te fa que n’hi hagi: ni se’t glaçaran
els borrons dels arbres ni se’t cremaran les carxofes. Fa anys que els
terrossos van quedar sepultats sota l’asfalt i que la caldera va substituir la
llar de foc. I que aquesta casa ja no és aquella casa. Però és el costum:
«aquest vespre està serè; demà al matí, glaçada». Hi ha lluna plena i, per un
moment, mirant cap a llevant, et sembla veure la mateixa claror intensa que hi
havia una nit de fa més de setanta anys. ¿Quants, exactament? Setanta-tres;
això mateix. Et faltaven deu dies per fer-ne disset; era el 26 de gener. Te’n
recordes perfectament, d’aquella nit, tornant cap a casa pel camí, ja fosc però
no pas nit negra per aquella claror de la lluna. No havies tingut mai por
d’anar de nit pel camí de plàtans i moreres, amb els camps, horts i vinyes a
banda i banda dels marges: a l’esquerra, enlairades, les vinyes emmarcades per
les fileres d’oliveres i, a sota, els trossos de sembrat amb el blat que
despuntava; a la dreta, dos metres per sota del nivell del camí, els bancals
d’horta abans i després del gran safareig. Sí que, passada la font, feia una
mica de basarda saber que a sota hi havia el caminet estret, fosc i amagat sota
els esbarzers i els arbustos, i que a partir d’aquí corria paral·lel al camí
fins a l’esplanada de la casa, a tocar del llorer, la figuera i les acàcies i
del canyissar que marcava l’altre camí de baixada cap a l’hort. En les nits
clares per la lluna, tot això tenia per a tu una aparença especial, tot i que
no ho deies a ningú ni hauries sabut com explicar-ho. Una calma i una bellesa
espantada que no sabies definir. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No, no havies tingut mai por, i menys quan hi havia aquella
lluna plena acollidora, com gairebé aquesta d’avui. Però aquella nit en tenies.
En tenies una mica. O potser molta. I no per la basarda pel caminet emboscat ni
per l’udol d’una òliba invisible, que sabies inofensiva, sinó per la sentida el
dia abans, havent dinat, quan vau notar que s’acostava gent, un escamot d’homes
fent renou. Com que ja estàveu a l’aguait, no us va agafar del tot
desprevinguts però us vau espantar igual. «Els moros; els moros del Franco!»,
va cridar la Teresina. El pare no hi era; el teu germà, de dotze anys, va
treure el cap per les pilastres i li van manar que baixés, que buscaven menjar
i algunes eines. «I dones!» —va dir un. Tu no t’ho vas pensar. Mentre el teu
germà els deia que agafessin el que volguessin però que no hi havia dones, que
només hi havia el mosso a la vaqueria, no vas treure el cap i vas estirar,
resolut i bo i calmant-les, les dones de la casa: la mare, una cosina teva i la
Teresina; vau córrer cap al pis dels amos, desert de feia temps i, des d’allà,
per l’escaleta de la capella destrossada, vau anar a parar al galliner i a la
cort i vau sortir pel costat, per la porta del porxo, arran del femer, amb tant
de risc que us enxampés el soldat que s’havia quedat a fora vigilant, que ara
et sembla mentida com vas tenir valor. Però ho vau aconseguir i vau fugir pel
camí dels avellaners, cap al fruiterar nou, emparats pel bosquet que hi havia
i, un cop travessat el torrent i seguint per sota la via del tren, us vau
refugiar a ca l’oncle Vicenç, ja a Can Carreres, mentre sentíeu com xiulaven
encara força trets, creuats entre els ocupants i els últims resistents que es
retiraven pel turó del Telègraf un cop volats els ponts el dia abans, el del
Diable inclòs. Us podien haver enxampat, sí, però sabies que no us podíeu
quedar allà: refugiar-se a les grans golfes era impossible, segurament hi
pujarien buscant gra o el que fos que hi pretenguessin trobar. Amagar-se al
porxo tampoc era assenyat: hi anirien a rampinyar aviram, conills i potser
algun garrí i tot. Tot això ho vas pensar sense gairebé parar-hi esment. I hi
va haver sort. Però l’endemà a la nit, pel camí, tenies una mica de por. I era
del tot natural, aquella por, que se’t barrejava amb la<i> </i>pena per l’haca que us havia requisat feia dos dies un soldat
solitari que fugia i pel cavall que ahir us van prendre els nous. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La teva cosina, que vivia llavors a casa vostra mentre el
seu marit primer era al front i ara fugia cap a França, t’ho va agrair de per
vida, i mai més no has pogut pensar-hi sense que els ulls t’espurnegin i hagis
de prémer fort els llavis. Com ara, a punt de fer-ne noranta, amb aquesta lluna
que sembla benigna però que només és impassible, en una nit tan serena i freda
com aquella. Encara que la claror ja no pot ser tan intensa, ara, has aclucat
un moment els ulls i la veus tal com era llavors. I recordes aquell camí amb
roderes de carro com si el trepitgessis ara, i en veus nítidament cada meandre,
cada clot, cada arbre, cada branca i cada ombra, tot perfilat per la claror de
la lluna plena de gener. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-11320255013668749562014-08-06T23:02:00.000+02:002014-08-06T23:02:27.540+02:00Analgèsic<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Consulto el <i>DIEC</i>: <b>catxet</b> <i>m</i>. [LC] [MD] Càpsula feta de pa d’àngel o de midó. Vaig a la font
inesgotable i sempre més fresca de l’<i>Alcover-Moll</i>: <b>catxet</b> <i>m</i>. Conjunt de dues
hòsties rodones adherides per les vores i entre les quals es posa un medicament
perquè el malalt el pugui prendre sense sentir-ne el mal gust; cast. <i>Cachet</i>. Etim.: pres del francès <i>cachet</i>, mat. sing. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No sé per què, ni tan
sols tinc mal de queixal, m’acaba de venir al cap l’avi dient a ma mare, un dia
que em sembla que jo en tenia (o deia que en tenia), de mal de queixal: «Dóna-li un catxet, que li anirà bé». També em sembla que a vegades en deien <i>sello</i>, del catxet. El que sí sé segur és que el senties de seguida,
el gust amargant a la boca: el pa d’àngel es desfeia de pressa i no servia de
gran cosa. Ara, això sí: allò tan amarg era eficaç, al cap d’una estona.</span><o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-33758948133664062442014-01-24T21:00:00.002+01:002014-01-24T21:02:20.688+01:00Grip A entre col·lapses<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Cedeixo aquest espai a ma germana, que la setmana passada va patir la grip A i va estar ingressada quasi una setmana a l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i hi va anar escrivint, a raig i a estones (i al mòbil, que ja té mèrit, amb aquell tecladet!), aquestes notes que em sembla que són interessants de llegir.</i></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Dimecres 15 i dijous 16
de gener de 2014</span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de les quatre de la
tarda en una llitera al passadís d'urgències. Em costava respirar, tenia molt
mal de cap i febre, tossint al costat de tothom. A quarts d'una de la matinada
em diuen que tinc la grip A. M'aïllen ràpidament en “una habitació...”, els
metges i infermeres amb mascaretes, guants i bates verdes.
"L'habitació" d'aïllament estava al mateix passadís d'urgències; a la
porta corredissa li mancaven tres dits per tancar, no hi havia WC i quan necessitava
anar-hi em posava jo la mascareta, agafava el pal amb rodes amb la medicació
penjant i traspassava tot el passadís esquivant cadires de rodes i lliteres o
m'esquivaven ells a mi ja que jo anava a pas de tortuga.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una nit llarga,
mascareta d'oxigen, sèrum, antibiòtics, cortisona, calmants i inhaladors de
ventolín que em van provocar taquicàrdies. No vaig dormir gens, envoltada de
soroll de telèfons, lliteres, nens plorant, gent queixant-se... Quan tot estava
mes tranquil, el personal sanitari es va començar a queixar per l'ambient
estressant de tot el dia i també per les retallades, una infermera va
dir: <span class="apple-converted-space"> “</span>No creieu que aquest
aïllament d'avui és una mica patètic?, però esclar s'ha de seguir el
protocol...”. Jo, que ho sentia tot, em vaig sentir una mica protagonista. Van
estar tota la nit molt pendents de mi i controlant-me a cada moment, però vaig
notar un descontrol en el mencionat protocol, primer em van posar una
mascareta, als 10 minuts ve la cap d'infermeria i me la treu i diu que només me
la posi per anar al lavabo. A mi no em feien posar guants i havia d’obrir i
tancar portes, obrir i tancar la tapa del vàter, agafar paper higiènic, tirar
la cadena del vàter públic...<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vaig ajudar una dona
gran a cordar-li la bata blanca amb tres vetes (a la seva n’hi faltava una) que
et donen en aquests llocs. Per davant sembla que vagis tota tapadeta, però per
darrere, i si t’han deixat les calces posades, es l’únic que et queda tapadet.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vaig estar en aquesta
situació fins a les vuit del vespre del dia 16 (28 hores). No hi havia
habitacions en tot l'hospital i a més jo en necessitava una d'individual per
això de l’aïllament. Mitja hora abans treu el cap un metge i em diu que ha
preparat el meu ingrés a planta i que ell mateix és el que em portarà i em
controlarà durant tota la meva estada a l’hospital. Tot i que em trobava
malament, em vaig animar mínimament. Volia estirar-me en un llit de veritat,
tenir un coixí on recolzar el cap i no una tovallola enrotllada sota el
clatell. Perdre de vista aquella “habitació” freda amb rajoletes blanques i que
només tenia una “finestra” al sostre d’uns<span class="apple-converted-space"> </span>20
cm. Amb un llençol lligat als vidres, potser algú encara va considerar que
allà hi havia massa claror. Jo tenia febre i a estones al·lucinacions, però us
asseguro que aquell metge el vaig veure i sentir; era alt, cabell llarg, de
pell bronzejada, retirava a l’Antonio Banderas a la pel·li del Zorro (no
m’agrada gens el Banderas), i amb una veu greu molt agradable, “estil
Boixaderes”<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Divendres 17 de gener</span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la porta de l'entrada
de l'habitació vaig veure que hi posava "zona restringida", amb mascaretes, guants i bates que s'havien de
posar les visites que em volien venir a veure. Jo tenia prohibit tocar i traspassar
la porta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Habitació petita, per la
finestra veia un triangle de cel i les quatre parets del pati interior de l’hospital.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em trobava millor, però
molt esgotada. Durant tot el divendres no va passar cap metge a fer-me una
visita. Em va trucar per telèfon al vespre una doctora i em va dir que tot ho
tenien controlat i que a l’hospital estaven col·lapsats. També em va demanar
disculpes de part del “Zorro–Boixaderes”, li havia passat per alt venir-me a
veure. Veieu com no va ser una al·lucinació? Jo també estava saturada,
col·lapsada i estressada i em trobava malament. Durant tot el dia vaig tenir la
necessitat que em vingués a veure algun professional de l’hospital.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquella nit vaig
descansar més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Dissabte 18 de gener</span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les visites que tenia
entraven ja disfressats i se'ls notava la cara i els gestos d'angoixa de
seguida, això que poca cara els quedava lliure perquè els veiés. M'agradava, esclar,
que vinguessin a veure'm, i ho necessitava, però els deia aviat que marxessin;
no m'hi trobava gaire còmoda, amb aquesta situació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com que era dissabte,
només control de les infermeres i molt bon tracte i atenció. Bé, a tot arreu hi
ha algú que el bon tracte i l’atenció l'entén d'una altra manera...<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Diumenge 19 de gener </span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot igual. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'habitació se'm feia
més petita, deixava la porta del lavabo oberta per poder fixar la vista una
mica més lluny del metre i mig de les parets que m'envoltaven.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al vespre va passar la
doctora i em va tornar a dir que estaven col·lapsats. A mi això m'hi va sobrar.
Jo el que volia saber era si l'endemà me n’anava.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Demà et farem una
analítica i una radiografia i si tot esta bé et pautaré una medicació i cap a
casa”, em va dir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Dilluns 20 de gener</span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sis de la matinada. Com
cada matí, control: febre, oxigen, pressió, pipa inhaladora, antibiòtic.... Em
vaig dutxar abans d'esmorzar per si venia el metge; jo tenia pressa. Quan
esmorzava va entrar i em va dir que em feien l'analítica i més tard la placa i
que quan ho tingués llest em venia a veure. Després de dinar cap a casa. Uè!
vaig pensar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sí, sí... L'anàlisi me la
van fer de seguida, però tot el matí escoltant si pel passadís se sentia
arribar una cadira de rodes que em portés a raigs, i res. Les infermeres trucaven
a RX perquè jo els insistia que ho fessin. Deien que ja em tenien en llista. A
les tres de la tarda treu el cap per la porta la doctora i em diu que me la
farien cap al tard, que els de <span class="apple-converted-space"> </span>RX
estaven COL·LAPSATS!: ho vàrem repetir quasi a l’uníson.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ella m'havia dit que
plegava a aquella hora. Em vaig estirar al llit i em vaig cagar en l'hospital
"col·lapsat" dels collons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre sopava em van
venir a buscar per fer-me les plaques. A RX em va semblar tot tranquil, dos de
xerrera, un grupet en un quartet que es menjaven un entrepà... La noia que em
va fer les radiografies anava amb 2 mascaretes, una sobre l'altra, guants i una
bata cordada fins al coll. Si hagués tingut el casc de la moto també se l’hauria
posat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="color: #222222;">Dimarts 21 de gener</span></b><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Són les deu del matí, ja
estic dutxada i esmorzada i també esgotada, quasi no he dormit i continuo
esperant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A les 10.30 apareix la doctora
amb tota la paperassa. Tots els resultats estaven bé... Però m’esperava un mes
més de medicació des de casa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">*<span class="apple-converted-space"> </span><i>Aquests dies vaig sentir:</i><span class="apple-converted-space"> s</span>aturat, col·lapsat, manca de llits,
manca de recursos, manca de personal, personal estressat, personal “agobiat”...<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">*<span class="apple-converted-space"> </span><i>Aquests dies vaig notar:</i><span class="apple-converted-space"> m</span>anca d'organització, manca d'atenció
i suport en molt personal sanitari i en alguns casos manca de professionalitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">*<span class="apple-converted-space"> </span><i>Aquests dies em vaig endur:</i><span class="apple-converted-space"> u</span>na experiència bastant fotuda, bona
atenció i suport en molt personal sanitari, i també vaig tenir bons
professionals al meu costat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El millor és que vaig
deixar la grip A pel camí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Anna Amat</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-59849888652367235952013-12-24T10:12:00.000+01:002013-12-24T10:12:26.215+01:00Sol solet, nadala<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com que sembla que aquest Nadal no en farà, em fa il·lusió compartir aquest <i>Sol solet</i>,<i> </i>cantat a cappella per la meva mare fa tres anys, quan en tenia vuitanta-cinc. Una neboda meva la va gravar i ara l'hem recuperat. Bon Nadal!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://www.evernote.com/shard/s351/sh/a1c2e8a1-e011-4dea-944f-ec46bdb3b971/abd8f531c2546ad31c6744c5d548b19b">Maria Canals: Sol solet</a>Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-36001901574633781292013-12-13T11:09:00.001+01:002013-12-13T11:10:27.443+01:00Santa Llúcia<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>El 26 d'agost del 2012 vaig penjar aquest text que segueix amb el títol </i><b>Santa Llúcia ha perdut la vista</b><i>. Com que avui és Santa Llúcia i el més calent és a l'aigüera (la santa continua orba, pobreta) el reprodueixo tal qual.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A tall d’informació essencial prèvia, remeto a <a href="https://docs.google.com/document/d/1_4n596rzfwGNPbVm-w_CPB6rbC26sXAUI6XXPuBEQRg/edit">aquest text</a> de l’arquitecte Rafa Díez i meu, publicat l’any 2003 en el butlletí de l'entitat Martorell Viu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Potser també cal que expliqui que el meu interès per la Torre de Santa Llúcia, semblant al que puguin tenir altres martorellencs per un edifici històric singular, també té per a mi un component sentimental que no té per a d’altres tret de la meva família directa: vaig néixer en aquesta casa, mena de palau masia envoltada de camps, horts i vinyes, i hi vaig viure els meus primers vint-i-quatre anys. Els meus besavis per la banda de l’àvia paterna hi van fer de masovers des de finals del XIX, després ho van continuar fent els avis i finalment els pares, que hi van viure fins l’any 1981, quan al voltant ja no hi quedaven terres per cultivar sinó asfalt, totxanes, formigó i uralita de les indústries del polígon que es va construir als industriosos seixanta, amb l’expropiació facilitada per l’alcalde Bonastre, gran <i>quefe</i> camisat de blau, feta a molt bon preu per als promotors i amb unes indemnitzacions de tómbola benèfica per a masovers i parcers, una bona colla de gent que vivia de treballar aquelles terres fèrtils que anaven del marge dret del Llobregat a la carretera de Montserrat (l’antiga NII) i un bon tros a l’altra banda de carretera i tot, i de Can Bros al torrent de Llops, tot plegat uns quants centenars d’hectàrees.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w2SERT9PQjf_YAzOPNlrs-Fjscj_mRQ5WDvdOKkQfw5-6LkQ2WKxCLANzyGVrdeuoNxJPWTJ7fe5jWy-abF8LV5EW7_tezDSkkFGEQrNfbkZ6UN_KQYbqHZ01o_BK4jxFksCZddCn_o/s1600/torre+santa+ll%C3%BAcia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w2SERT9PQjf_YAzOPNlrs-Fjscj_mRQ5WDvdOKkQfw5-6LkQ2WKxCLANzyGVrdeuoNxJPWTJ7fe5jWy-abF8LV5EW7_tezDSkkFGEQrNfbkZ6UN_KQYbqHZ01o_BK4jxFksCZddCn_o/s320/torre+santa+ll%C3%BAcia.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">L'edifici c. 1912</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des d’aquell article del 2003 ha plogut força, malauradament per a l’estat d’aquest edifici, i tot plegat no ha fet res més que empitjorar, sobretot si tenim en compte que la titularitat de la Torre ja és municipal des de l’any 2007 i que un cop salvada aquesta qüestió, que semblava que era l’impediment principal per actuar-hi, encara no s’hi ha fet res, a part d’un estudi planimètric dels serveis tècnics municipals per comprovar-ne l’estat dels fonaments. Caldria, com a mínim, fer-hi una actuació d’urgència d’apuntalament i de cobriment de la teulada esfondrada ara fa dos anys, l’agost del 2010: <a href="http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/09/27/cau-sostre-torre-santa-llucia-que-necessita-reforma-integral/105093.html">article a <i>Regió7</i>.</a></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWD0Vi2RWnjKMmGmO7hQWg-DA38CroL2pzSeb40gG1hR1zyBtSGSUdmcsLowsoi43rXFFdSjul50qH-m7NglTfru9p3EF4m44qDfihg7-hGMTMZIk6QpanwCNG8Muj1mzxHbHgQcDHRmM/s1600/Torre+malmesa+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWD0Vi2RWnjKMmGmO7hQWg-DA38CroL2pzSeb40gG1hR1zyBtSGSUdmcsLowsoi43rXFFdSjul50qH-m7NglTfru9p3EF4m44qDfihg7-hGMTMZIk6QpanwCNG8Muj1mzxHbHgQcDHRmM/s320/Torre+malmesa+1.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara, amb aquest estat de coses, hem sabut que al voltant de l’edifici hi estan abocant les terres que extreuen des de fa dies de la llera de l’Anoia. Ens ho va dir el meu pare la setmana passada i n’està ben esparverat, tot i que no ha gosat anar-ho a veure. Jo tampoc, però ma germana hi ha anat en un atac d’intrepidesa i n’ha fet fotos. En poso un parell, en què es veuen les piles de terra que contribueixen a donar un aspecte més lamentable de l’edifici (també s’hi veu l’estat de degradació de la façana) i de tot l’entorn i acaben d’ofegar la vegetació i les poques i velles acàcies que encara queden vives davant de la casa. Vist en directe tot plegat encara fa més pena, com és comprensible. No em ser estar, com a intent de descompressió, de fer-hi una mica de broma i preguntar si és que això és una forma alternativa i barata d’apuntalament o si és una preparació de materials per a la segura i imminent intervenció —aquest cop sí. No deixaria de tenir interès que es volgués aprofitar la sorra, un cop la terra garbellada, per fer-ne un morter resistent.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdhKb3N-8aezKaqyVYo_DFjKzOMatN_FMQUy8rsAkLsJhnonqXebl5h1reG28L97Y7YlAfRWIfMBktI9a6MeI4SNqCLVOWo6x_TRcGXW8CFgcTKXZ4a-sIZTYOMJV9rrRxXjcmBObbgBA/s1600/Torre+malmesa+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdhKb3N-8aezKaqyVYo_DFjKzOMatN_FMQUy8rsAkLsJhnonqXebl5h1reG28L97Y7YlAfRWIfMBktI9a6MeI4SNqCLVOWo6x_TRcGXW8CFgcTKXZ4a-sIZTYOMJV9rrRxXjcmBObbgBA/s320/Torre+malmesa+2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però bromes a banda, em permeto preguntar ben seriosament al regidor d’Urbanisme, senyor Xavier Fonollosa; a la regidora de Patrimoni, senyora Maria Hinojo, i a l’alcalde i president de la Diputació de Barcelona, senyor Salvador Esteve, per què ara s’hi aboquen aquestes terres de la llera de l’Anoia. Ja em perdonaran si en van informar en un ple o per alguna altra via i nosaltres no ens n’hem assabentat. Però sobretot voldria preguntar públicament (privadament ho he fet més d’un cop) què tenen previst fer amb la Torre de Santa Llúcia després que fa quasi deu anys que va començar a esfondrar-se'n la teulada, en fa cinc que és propietat municipal i en fa dos que quasi no en queda, de teulada. Que costaria uns cinc milions rehabilitar tot l'edifici, com em van dir? Ja. Que els temps no estan per alegries? També. Però tampoc cal fer-ho tot de cop, només començar pel més urgent per evitar-ne la degradació total. A més, tots sabem que la crisi no ve d’ara i bé que hem fet i fem coses que paguem entre tots i que potser no tots hi estan d’acord però ho donen per ben fet, no? Doncs ja està. Només demanem un pla d’actuació clar i que anem per feina, que a banda que ja fa temps que toca, com que el meu pare ja té noranta anys em faria il·lusió que veiés com ens arremanguem per evitar que desaparegui la casa on va néixer la seva mare, ell, el seu germà i les seves filles. I que no és una casa qualsevol, renoi.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-76510629076340869842013-12-01T15:22:00.000+01:002013-12-01T15:29:31.258+01:00Hi ha moltes vides terribles, amigues meves, i no totes se'n surten<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De tant en tant, a Twitter, si segueixes prou gent que
no digui només banalitats ─i tots en diem algunes cada dia, jo la primera, en aquell
divan confortable i gratuït─ es produeixen discussions interessants. Interessants
i una mica demencials perquè els cent-quaranta caràcters i la velocitat, si hi
intervenen més de dues persones, t’obliguen tant a ser sintètic com a dir mal
dit el que voldries dir amb precisió diàfana. Venia de veure <i>Blue Jasmine</i> i
vaig abordar tres de les meves conegudes tuiteres que em sonava que havien vingut
a dir que trobaven la pel·lícula tristíssima, nihilista i desesperançada. Els
vaig dir que a mi no m’havia semblat cap d’aquestes coses. A tot estirar, i sent
condescendent, una mica amarga, com la vida mateixa, però en cap cas li
aplicaria cap d’aquests adjectius. A la matinada m’he desvetllat i he pensat
més en la pel·lícula i en la discussió, i ara no m’he pogut estar d’aquests
apunts en brut, precipitats i desgavellats. Perquè els lectors se situïn, suposant
que això interessi algú, enllaço parts de la conversa (alguns tuits s’hi
repeteixen i d’altres em sembla que s’han perdut en la immensitat de l’espai): <a href="https://twitter.com/TeresaAmat/status/406890695819923457">1</a></span>,
<a href="https://twitter.com/TeresaAmat/status/406883872182267904">2</a> i <a href="https://twitter.com/TeresaAmat/status/406884593132785664">3</a>.<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aviso que no vaig trobar la película especialment
brillant; de fet, després de veure <i>Match Point</i> i sortir-ne irritada, no havia
vist cap de les últimes que ha fet Allen. Tampoc he vist totes les anteriors.
Vull dir que no sóc especialment woodyalleniana, però el que sí vull dir és que
no em va desagradar del tot i que, sobretot, no la vaig trobar ni desesperançada
ni nihilista ni trista. Ni, molt menys, tramposa. A part que em van agradar molt
les dues actrius, sobretot la Blanchett.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Una pel·lícula d’Allen es deia <i>Hollywood Ending</i>. Ahir,
en alguns moments de la batussa, em va semblar que les meves contertulianes,
sobretot l’Anna i la Lola, haurien volgut, sinó un final hollywoodià prototípic, alguna cosa que si li assemblés,
amb una pàtina cultureta, això sí, perquè no vull dir que haguessin volgut que
la Jasmine [atenció: spoiler] es casés amb el segon milionari, enganyat o no, però
sí que s’hagués redimit i alliberat, finalment lúcida i emancipada, i que sa
germana hagués engegat el nòvio simple i ordinari i la feina de caixera i s’hagués
apuntat a una escola d’adults per formar-se i refinar-se per poder aspirar a
una feina millor, i arribar a ser menys ordinària ella també. El que per als
espectadors massius seria allò de van-ser-feliços-i-van-menjar-anissos, per als
cultivats seria allò de l’heroi (millor si és heroïna, esclar) esdevé lúcid,
més intel·ligent i independent i afronta amb valentia el seu futur, lluitant com
un tità per ser millor persona. Simplifico, però la idea em sembla aquesta. Aviam,
senyores, llavors ¿què en fem, de la vida real? Perquè al món real hi ha moltes
vides terribles de gent que, sigui pel que sigui, mai se n’arriben a sortir. Ens
escandalitzem quan l’art (no m’agrada usar aquesta paraula, però així se m’entén,
suposo): literatura, cinema, etc., no reflecteix la realitat, però quan ho fa ─amb
més o menys fortuna, aquí no es tracta tant d’això, diria─ voldríem que a més
el creador moralitzés, pontifiqués i redimís els seus personatges: demiürg o
mistificador. ¿Paternalisme, dieu? Em sembla que Allen ni el practica ni
apel·la al nostre d’espectadors formats i il·lustrats; en tot cas som nosaltres
que, per mor dels nostres immensos prejudicis de genteta cultivada, exsudem
aquest paternalisme si no estem prou alerta de no deixar-nos dur pel nostre
pilot automàtic i autosuficient, tan ben muntat a base de treballar-nos el
nostre món de gent moralment superior. És la nostra mirada, doncs, i no pas atiada
pel director, la que actua, amb un cert biaix elitista; la mirada estràbica dels
que som una mica il·lustrats en comparació amb la gent poc formada que hi surt.
I un quinqui no és això, Anna: això és un bon jan una mica primitiu (si la
màxima violència que perpetra és arrencar un telèfon en un rampell, per l’amor
de Déu; jo he vist arrencar un telèfon a un professional molt ben instruït, per
cert) que es guanya la vida sense fotre ningú i és feliç cardant amb la parella
─que estima, ep─ i fent unes cerveses amb els amics mentre mira beisbol. Com
ara la immensa majoria ─i no dic tots perquè tinc por que m’allisin─ dels
seguidors del Barça; il·lustrats o no, que devem ser l’únic país del món amb un
índex més alt d’intel·lectuals <i>hooligans</i> d’un equip esportiu, cosa per mi del
tot incomprensible (o massa comprensible, si hi penso bé).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’art, entre d’altres coses, ens mostra com és el món i
ens en descobreix aspectes i matisos que no coneixíem o que només intuíem o que,
cosa més destacable, sovint no veiem o no volem veure en nosaltres mateixos. Per
això el bon art ens pot fer millors persones, i tant. I com que el que fa
eficaç el que ens mostra és la manera de mostrar-ho, la forma, el creador se la
juga sempre en la ficció que ens proposa. I si és hàbil i honest, sovint
aconsegueix guanyar-nos. Però sovint passa que si el que hi trobem no ens
agrada (el gust personal és un component molt important en la recepció de l’art,
sempre subjectiu, compost de múltiples factors racionals i irracionals), no s’adiu
amb els nostres plantejaments conscients i els nostres impulsos insconcients, concloem
que allò és fals, menor, intranscendent o trampós: l’artista ens vol vendre una
moto esgavellada. Passa moltes vegades, que ens la vol col·locar de debò, sí,
però no em sembla pas que sigui el cas d’Allen amb <i>Blue Jasmine</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">I ja paro d’embastar collonades. No se m’enfadin,
senyores. Espero que es mantingui la trobada cervesera per continuar
parlant-ne. Només m’agradaria que si algun desvagat despistat ha arribat fins
aquí i està, ni que sigui una mica remotament, de la meva banda, s’hi volgués
apuntar. Si és així, que m’avisi, sisplau. </span>Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-68988644793882863642013-11-23T00:45:00.000+01:002013-11-23T09:44:26.442+01:00La dona que ha d’acompanyar el seu pare al CAP. Conte amb final obert<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La dona que
ha d’acompanyar el seu pare al CAP està una mica mosca perquè s’ensuma, pel que
li van dir a ell per telèfon, que l’han citat per fer-lo servir d’objecte
d’estudi per cuinar una estadística d’aquelles que van bé per omplir un full de
diari. Amb tot, a quarts de deu va a buscar el seu pare i a les 9.55 ja són
davant del consultori 20 del CAP, que per cert no és l’ambulatori on visita el
metge del pare, sinó un altre d’un altre barri. L’han citat a les 10.00 però
dins del consultori 20 no es veu cap llum encès. Disciplinats com són el pare i
la filla (el pare a més de disciplinat és pacient), esperen que passi un minut
de l’hora en punt. Llavors la dona truca a la porta i dos segons després l’obre
i crida, en un volum i un to de veu correcte: «bon dia!». D’un despatx interior
que es comunica amb el consultori apareix una infermera ─o una auxiliar─; la
dona diu que són allà perquè han citat el seu pare i la infermera o auxiliar diu
que sí, que s’esperin un moment que ja el cridaran. Esperen molts moments, deu
minuts llargs, concretament, fins que els criden. Però ja hem dit que tots dos
són disciplinats i ell, a més, pacient; ella ha tingut temps de sobres de
rondinar, posem que bastant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A dins hi
ha no una sinó TRES infermeres o auxiliars a la total disposició del pare de la
dona ─bé, potser és a l’inrevés. La dona ─i també el seu pare, segons parlen
després─ pensa: «goita, aquí no han arribat les retallades», però calla, de
moment. De seguida, el trio complet comença a parlar a l’home amb aquell to
condescendent i idiota que solen gastar els del gremi quan parlen amb un vell. Perquè
el pare de la dona, dada molt rellevant, té noranta-un anys i nou mesos, i
encara que no sembli que els tingui, no es pot negar que és vell: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Estiri's,
senyor A; només cal que es tregui les sabates i els mitjons. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Perdoni,
un moment ─diu la dona─ primer ens agradaria que ens expliquessin per què l’han
fet venir, ja que per telèfon em sembla que no l’hi van explicar bé. Que, per
cert ─s’embala─, també tenen els telèfons meus i els de la meva germana, i
potser podien haver-nos trucat; de fet un dia em van deixar un missatge i em
van dir que em tornarien a trucar, però no ho van fer i al cap d’uns dies vaig
trucar jo i em van dir que aquí no en sabien res i que no m’hi amoïnés, que ja
avisarien, si havien dit que ho tornarien a fer, i llavors li van trucar a ell
i...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Ja l’hi
vaig explicar, al seu pare (sóc la Susanna, la que li va trucar), que fèiem un
seguiment de tots els pacients del Dr. P que tenen insuficiència venosa
perifèrica; només és això.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─I passaran
l’informe al metge, suposo ─diu la dona. Vull dir que això no és per a una
qüestió estadística i prou.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─No, no.
Bé, sí que forma part d’un estudi més ampli, però quan vagi al metge ell ja l’hi
comentarà, si cal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Si cal...
Vol dir que potser ha de servir per revisar la medicació que es pren per a això?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Sí, això
mateix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La filla de
l’home s’asseu, encara malfiada, disposada a imitar la paciència del seu pare (per què no n’hi
va transmetre una mica?, pensa), mentre a ell ja li arremanguen els camals dels
pantalons i dues de les senyoretes ─bé, posem-hi «noies», que si no això
semblarà una altra cosa─: dues de les noies li comencen a prendre la pressió de
cames i peus i dits dels peus. Li posen el maneguí ─sí, sembla el mateix que es
fa servir per als braços─ i comencen a manxar i a controlar amb una mena de punxó, però com que no
paren de xerrar entre elles sovint no senten els batecs que es veu que han de
sentir i que la filla de l’home també sent quan les cotorres callen: «L’hem
perdut», diu una, i si la dona no s’esglaia és perquè veu que el seu pare
encara és allà, ben viu. «Tornem-hi», diu l’altra. La tercera noia, que és
─s’està, seria més adequat─ darrere la taula apuntant en un bloc el que li van
dient les altres dues, diu: «què m’heu dit: catorze o quinze?» i «què és,
esquerra o dreta?». I la filla de l’home es mossega la llengua per no dir: «que
no ho veus, beneita del cabàs?» (perquè ho veu de sobres, des d’on és). «Mira
aquest senyor, que bé que ens ho posa, tan quietet!», diu la Susanna. «Home,
tampoc estic per saltar d’aquí i marxar corrents!», diu el pare de la dona, el pacient
pacient. «A quina hora tenim l’últim?», pregunta la Susanna a la segona de bord.
«A les dotze.» «Ah, em podràs acompanyar a buscar el cotxe al taller?» «Que no
et va bé?» «Sí, només és la ràdio.» «Ah, he dut macarrons; ara els posaré a la
nevera.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">«Nevera? ─pensa
la filla de l’home─, això de davant meu sembla una nevera, però no en serà
capaç, deu voler dir la nevera que deuen tenir en una dependència de personal.»
Però ca: la segona, amb tota la catxassa, treu un tàper amb macarrons d’una
bossa de súper que hi ha sobre el taulell i el posa a la nevera per al material
sanitari que s’ha de mantenir en fresc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bé, ho
farem curt tot i que hi podríem afegir més teca (ai, això dels macarrons ens ha
condicionat); ens acostem al final i ja hem apuntat que aquest conte el té obert,
que no és un conte dels que alguns en diuen de forma tancada, vaja, que sembla
que això ja no agrada. Tot i així, acabar amb una petita pirotècnia sempre queda
bé, per més que apel·lem a la imaginació del lector perquè tanqui la història.
O sigui que posem que quan el pare de la dona baixa de la llitera i es calça, la
Susanna diu: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Ara només
li hem de fer un parell de preguntes. La primera és: l’han operat algun cop de
les cames? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">«Que no ho
tens a la pantalla, bleda, si hi tens l’historial com sembla que l’hi tens?»,
pensa la filla de l’home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─No, només
estic operat d’una hèrnia, diu l’home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">─Molt bé. I
la segona pregunta és: té disfunció erèctil?<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-61088387133037327572013-11-09T18:56:00.000+01:002013-11-09T18:56:39.602+01:00Flors, llibres, música<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; mso-margin-bottom-alt: auto;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pocs trossets d’Eixample hi deu haver, ara, que siguin
tan agradables de trepitjar com el tram València entre Bruc i Llúria, costat
mar. M’he anat adonant, perquè hi ha coses que les anem percebent en gradació,
que l’Eixample, com tants altres llocs de Barcelona, se m’ha anat fent lleig,
si és que mai ha sigut el contrari de lleig o, per no ser del tot injusta, si no
ha estat sempre instal·lat en un estadi intermedi entre la lletjor i la
bellesa, que ja deu ser això. Però segur que sóc jo i que ni abans (ai, i què
és això d’<i>abans</i>?: doncs el meu abans, posem que vint o trenta o quaranta anys
enrere) era més bonic que ara ni ara és més lleig que abans, tant actua sempre en
nosaltres la fal·làcia patètica segons canvien els nostres estats d’ànim, que
són com els de l’aigua: sòlids, líquids i gasosos. O sigui: que l’edat ens
torna més sensibles a la malaltia aquella que els esnobs i pedants en diuen <i>ennui</i>, i fins i tot esplín, i que per
als que som simples no és res més que pura mala jeia: arriba un moment que
sempre voldries ser en una altra banda impossible. Amb tot, hi ha també sempre
l’estadi objectiu de les coses, i doncs... En fi, no cal; només apuntaré que en
algunes coses sí que ‘abans’ l’Eixample i tot Barcelona era pitjor: els que ara
es queixen de la contaminació atmosfèrica barcelonina o és que són molt joves o
uns desmemoriats voluntaris: recordo com a la Barcelona dels setanta acabaves
el dia que et mocaves i et quedava el mocador negre, i el fum i els gasos els <i>assabories</i> quan te’ls empassaves, perquè allò no era respirar-ho, era
empassar-s’ho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; mso-margin-bottom-alt: auto;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Deixo el preàmbul i torno al born del principi per
recomanar-vos un intinerari urbà, ara que són moda els itineraris culturals per
a desvagats: agafeu València a l’alçada de Bruc en direcció Llúria, costat mar
(encara millor si veniu des de Bailèn o del passeig de Sant Joan, que caminareu
una mica més i passareu pel mercat de la Concepció), i a prop del xamfrà ja
sentireu la flaire intensa del bé de Déu de les flors de Navarro i, mentre
badeu, ja sereu davant de la nova Jaimes, i mentre torneu a badar davant dels
aparadors de llibres, ja sentireu algun músic que prova instruments just al
costat, a ca n’Audenis. Tot un plaer en aquesta ciutat que només dues travessies
més enllà ja no té més que plaers per a la turistada luxosa i, unes quantes tot
baixant, que després s’obren en ventall ─del <i>fashion</i> Born al <i>romàntic</i>
Raval─ d’altres per a la turistada no tan luxosa i la més de patacada i també
per als modernets nostrats. I, ep!, això només és una constatació: no sóc dels
que remuguen constantment contra la turistada perquè jo també he fet de
turista, com quasi tothom, exquisits inclosos, per més que aquests estiguin tan
pagats i convençuts d’haver fet sempre de <i>viatgers</i>,
byrons i chatwins de fireta, com ja he dit en algun lloc. Quant a l’aire taujà dels
modernets, en els meus millors dies em pot arribar a provocar sentiments quasi
maternals, ves quines coses. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; mso-margin-bottom-alt: auto;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Vet aquí l’itinerari. Disfruteu-lo o gaudiu-lo; al
vostre gust. I en aquest novembre esplèndid, si pot ser.<o:p></o:p></span></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-23531199890200351982013-07-14T14:19:00.000+02:002013-07-14T14:19:03.440+02:00Miserable i ridícula<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El passat u de maig vaig dur <a href="http://alirica.blogspot.com.es/2012/06/sense-dissimular-que-ja-sabem-que.html">el meu pare</a> i <a href="http://alirica.blogspot.com.es/2012/06/un-tou-dufals.html">el meu oncle</a> d’excursió
a Badalona, on viu una cosina seva que feia temps que no veien. Quan passàvem
pels túnels de la ronda de Dalt, el meu pare va tornar a explicar, aquest cop
amb més detalls, les vegades que havia anat amb carro amb son pare, durant la
guerra, de Martorell a Badalona a portar avituallaments del camp a la família;
cinc hores de viatge d’anada i cinc de tornada. Quan ja érem al carrer de Mar,
ens va ensenyar el carreró travesser, que no ha canviat gaire, diu, on
aparcaven carro i haca mentre ells dinaven a ca l’oncle, un germà de l’àvia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va dir que recordava el dia (li sembla que de l’any 1938) que,
passat Sant Adrià i ja a la Gran Via, de tornada a casa, van començar a sentir el
soroll de les bombes. Suposava que alguna devia caure a la fàbrica Elizalde, al
passeig de Sant Joan, bombardejada diversos cops per l’aviació italiana després
del primer atac <a href="http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/02/13/bombardeig-barcelona-savoia-elizalde-1937/">des del creuer Savoia</a>.
Va dir que l’haca es va mig esvalotar i anava esperitada a tota ferradura, com
aquell qui diu; segur que aquell dia devien trigar menys de cinc hores a fer el
trajecte. Si era al 38, el pare tenia setze anys. Després va dir, i jo me’l
mirava de cua d’ull tot conduint perquè sabia que posava aquella cara de
petarrell que posa quan s’emociona, que el 24 de gener del 1939 va arribar a la
masia un soldat en retirada que, buscant una bicicleta per fugir, i en dir-li
ell que no en tenien (estava sol en aquell moment, fent d’home de la casa) li
va requisar l’haca, «i vés a saber quina fi va arribar a fer, pobra bèstia!»,
va dir en un mig singlot, i que per postres l’endemà hi va fer cap un escamot
dels moros del Franco, ja instal·lats al poble, i a l’avi, son pare, li van
prendre el cavall, o sigui que es van quedar sense les dues bèsties de feina
que tenien.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De tornada de Badalona aquest primer de maig, per un error d’una
mil·lèsima de segon, per sortir de Badalona vaig agafar l’autopista en comptes
d’enfilar la ronda de Dalt. Per tant, per la meva imperícia ens vam trobar dins
de Barcelona. Quan vaig veure la Monumental em vaig fer un ràpid plànol mental
del possible trajecte (segurament me n’hauria pogut fer un de més fàcil, però
és el que em devia resultar més familiar) per sortir-ne: pujar per Marina fins
a agafar Aragó i llavors tirar per Urgell fins a l’avinguda de Sarrià per
sortir a la Diagonal. Però de seguida em vaig trobar dins d’un embús: a Aragó-Balmes
la Urbana ens va fer baixar perquè venia una mani per dalt (</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">«</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">no era al matí, la
mani, cagundena?</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">»</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, vaig començar a rondinar). El meu oncle em deia: «tranquil·la,
així veiem Barcelona, que feia temps que no hi venia». Vaig tombar per
Diputació i llavors em vaig trobar entrampada enmig de cotxes amb banderes del
Barça que feien que semblés que els semàfors no es posessin mai en verd. Vaig
començar a renegar dels de la mani i sobretot dels del Barça, perquè el que també
em posava nerviosa és que semblés que jo anava amb aquell ramat de xais, i pare
i oncle m’anaven repetint «tranquil·la, dona». Eren quarts de vuit i jo deia que
ja fórem a casa si no m’hagués embolicat, burra de mi. No em vaig
tranquil·litzar fins que no érem a la B23, a la sortida de la Diagonal. Llavors
em va passar allò que em passa sovint quan m’he irritat per una cosa banal i m’adono
de com he fet el ridícul: em vaig començar a sentir miserable per rondinar
després del bon dia passat a Badalona, un dia que potser ells dos ja no
tornaran a viure. Miserable per no haver heretat els gens de paciència dels
Amat. Miserable per lamentar una tornada plàcida, malgrat tot, dins d’un cotxe
còmode i climatitzat en comptes de celebrar que no l’haguéssim de fer dins d’una
tartana tirada per una haca esvalotada per les bombes i fent el cor fort a
dins, com havien fet el meu pare i el meu avi feia setanta-cinc anys. Miserable
i ridícula.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-14199536110109420902013-02-03T11:43:00.000+01:002013-02-03T11:43:53.990+01:00Parlem de blat de moro<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dijous, abans que es fes públic el veredicte del premi
literari Ramon Llull, em vaig preguntar
a Twitter què premiarien: dona?, home?, jove promesa?, novel·la històrica?, d’experiència,
experimental? Una persona que havia sentit campanes va aventurar el nom de la
guanyadora i va resultar que el so de les campanes era nítid i diàfan i es va
lamentar dels premis literaris atorgats a periodistes més o menys mediàtics
(més que menys tertulians, per exemple). Després vaig dir el que em sembla que
se’m va acudir llavors mateix: que els premis haurien de ser a obra publicada, ja
reconeguda pels lectors, i no el que són ara: muntatge de les grans editorials,
endogàmia i amiguisme (avui jo faig de jurat i et premio; demà tu fas de jurat
i em premies). Algunes persones s’hi van sumar i ja ens tens proposant una campanya
per promoure els premis literaris només a obra publicada. Una periodista
cultural (ho trobo molt graciós, això de «periodisme cultural»), que devia
guaitar a tall de voyeur perquè va fer veure que parlava a l’àgora total sense
respondre’ns directament, va dir que no era pas estrany que els periodistes
escrivissin novel·les, ja que si fan de periodistes és justament perquè saben
escriure. Aquí, com em sol passar, em vaig escalfar serenament (a vegades ho sé
fer i tot) i li vaig dir que alguns periodistes saben escriure però no pas
tots, i que per altra banda patim un excés de premis literaris que cap país
normal no es permet. La seva resposta va ser molt sàvia, tal com li vaig
manifestar com a punt final (ja no va piular més): «No tots els perruquers
saben tallar els cabells. Però no ens estranyaria que un perruquer guanyés un
premi de perruqueria.» Prou, no volia parlar d’això i n’he parlat; però ja
està.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M’he llevat pensant que volia parlar de <i>The Master</i>, que vaig
anar a veure ahir vespre i em va avorrir moltíssim. Bons actors, sí, però els
mataries a tots perquè la pel·li s’acabés d’una vegada, i no s’acaba, no. I
mira que pel tema podria haver estat una bona pel·lícula. M’hi vaig deixar
enredar, què hi farem. Només pensava en les hores de son perdudes, que si vaig
a dormir tard ja no recupero: a les set m’he despertat i ni la tècnica de cap
<i>master</i> m’hauria fet adormir altra vegada. Justament avui que les nenes del pis
de sota no bramaven de bon matí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara he pensat que també pensava, mentre ja no sabia com
posar-me a la butaca del cine, que podia estar llegint el que havia deixat de
llegir per anar a veure aquella animalada: ara que han publicat aquí <i>L’escombra
del sistema</i> de David Foster Wallace i que tothom en parla, resulta que fa dies
que llegeixo <i>Hablemos de langostas</i> i alguns dels textos em fascinen. I tinc a
punt les més de mil pàgines de <i>La broma infinita</i>, que diuen que és millor que <i>L’escombra...</i>, que era la seva
primera novel·la. I potser sí que passaré l’escombra abans, ja ho veurem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però ara jo volia parlar de blat de moro, que de fet és la
imatge que he fet servir quan m’he despertat per allunyar la tertulieta tuitera
i les cares de Philip Seymour Hoffman, que és un actor que m’agrada, i de Joaquin
Phoenix, que és un actor que no m’agrada. Concretament una imatge del blat de
moro que descriu DFW a ‘La vista desde la casa de la señora Thompson’ (traduït per Javier Calvo): «El
viento también se oye en los campos de maíz que hay al sur; suena más o menos
igual que suenan las olas suaves cuando uno está a dos dunas de distancia de
la orilla del mar.» Em sembla una imatge rutilant, em va enlluernar, com m’enlluerna
la seva prosa per moments. Potser perquè sempre m’han agradat els camps de blat
de moro i el mar. Potser perquè em vaig criar enmig de camps, també algun de
blat de moro, encara que d’extensions modestes, no com els que devia veure DFW.
I també he pensat que volia parlar dels que parlen d’unes coses perquè no saben
res d’altres coses, i no vull dir que les coses de què parlen siguin banals i
les altres de les que no saben res siguin importants, no. Més aviat voldria poder
dir que encara que parlis de banalitats hauries de ser conscient que ho són i
parlar-ne, en tot cas, amb profunditat. I que et servissin per reflexionar que
potser hi ha moltes altres coses banals però interessants i d’altres d’interessants
però gens banals que et perds. Però suposo que en general la gent no es
complica la vida, i no perquè a vegades no ho vulgui, sinó perquè no pot. I també
suposo que ser o pretendre ser <i>guai</i> és molt més gratificant, en certa manera,
que anar-se replantejant-s’ho tot cada moment. Perquè és molt <i>guai</i> ser <i>guai</i>,
suposo. I ara no sé per què em ve al cap una anècdota de fa molts anys, quan
era joveneta, d’un dia que una amiga que també era de poble però que no vivia
enmig de camps em va dir que quan veia un camp de blat madur mogut pel vent li
venien ganes de llançar-s’hi al damunt perquè s’imaginava que era flonjo com un
matalàs immens, i que jo li vaig dir: «doncs t’hi hauries fomut [llavors encara
parlava finament] una bona esclatarada». Potser llavors em va començar aquesta
mena d’al·lèrgia a la lírica bucòlica que la gent més o menys urbana gasta
sobre el camp (encara que també la gasten alguns que s’han criat al camp), els
que de petits no s’havien esgarrinxat mai els turmells caminant per un rostoll (d’aquelles
coses que fem a posta de petits), els que no havien tingut un cavall a l’estable
que saludaven cada matí en marxar cap a l’escola, els que a l’estiu, tornant a
casa, no corrien a ficar-se de peus al fang quan els grans regaven les
tomaqueres, els que després no collien allà mateix un tomàquet madur i se’l
menjaven com si fos un préssec i després no corrien cap a la prunera a collir
prunes. Els que mai s’havien amagat en un camp de blat de moro i no sabien què
era passar-s’hi una estona, movent-s’hi a poc a poc perquè si no les fulles et tallaven. Els que no sabien que podies caminar dins d’un camp de
blat de moro i que l’únic que t’hi jugaves era que et busquessin i et renyessin
una mica, però que no et podies ficar en un camp de blat perquè llavors te la
jugaves de debò. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(Uf, ja; tot aquest apunt nostàlgic també és fastigosament bucòlic. Val més que hi posi <i>The End</i> abans d’embolicar-me més i de no fer-me més llarga i pesada que <i>The Master</i>.)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-18236912171979874362013-01-01T11:20:00.002+01:002014-07-27T10:16:36.654+02:00Leonardo a Martorell<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.goear.com/listen/09191d5/mona-lisa-nat-king-cole">Mona Lisa Nat King Cole</a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deia Josep Pla que des de la Torre de les Hores, la casa de
Francesc Pujols a Martorell, es veia Montserrat com servit en una safata. I és
ben cert; la safata és la plana de bona part del nord del Baix Llobregat i el
massís hi queda al fons com posat al damunt. Fa unes setmanes, en acabar una
reunió a la mateixa Torre de les Hores, Lluís Racionero em va explicar que el
cap de setmana anterior havia vingut a Martorell d’excursió. «A Martorell
d’excursió? --que li vaig dir--, però si per Martorell només s’hi passa». «No,
no, vaig venir-hi expressament i vaig pujar a la serra de les Torretes, pel
camí de la roca Dreta, per comprovar la teoria de José Luis Espejo sobre el
paisatge de La Gioconda, i és cert; és el paisatge que es veu des d’allà,
exacte!, tota la vall amb Montserrat al fons!» Suposo que em vaig quedar amb la
boca oberta sense arribar a queixalar, de moment, el tros de coca d’escalivada
que tenia a la mà, i per això em va dir: «sí, de debò, puja-hi un dia i comprova-ho
tu mateixa». Juro que era al començament del piscolabis i que encara no havíem
begut gaire. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Aohgw8bGCG581ECXjBj4f5keJon3RL5NrbUlQdAwV1JeMx-YclWOSEL3huco1sb1t3saefFsXmyeI3KkFdhRZYDk5PWuv45lY2sI0RWirpJBE2ylfhyi5aIasDWKgsOSKgrAIdm6fLw/s1600/Captura+Gioconda.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Aohgw8bGCG581ECXjBj4f5keJon3RL5NrbUlQdAwV1JeMx-YclWOSEL3huco1sb1t3saefFsXmyeI3KkFdhRZYDk5PWuv45lY2sI0RWirpJBE2ylfhyi5aIasDWKgsOSKgrAIdm6fLw/s1600/Captura+Gioconda.PNG" height="234" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hi he pujat. Fa anys que no hi vaig, tot i que em consta
que aquesta tardor s’hi han fet bons rovellons, que com tothom sap o hauria de
saber són, com els de tota la serralada prelitoral, molt més gustosos que els d’altres
bandes. Però deixem el que alguns diran erròniament que és xovinisme i tornem a
Racionero. No sé si hi va trobar alguna altra mena de bolet, sota la roca
Dreta, però ell està ben convençut que <a href="http://www.lavanguardia.com/libros/20101213/54086256947/jose-luis-espejo-la-moreneta-inspiro-a-leonardo-da-vinci-la-sonrisa-de-la-gioconda.html">aquesta teoria</a> és del tot plausible.
Deu ser per això que va escriure el pròleg del llibre en qüestió, que va sortir
fa dos anys i es veu que se n’ha parlat arreu, però jo no en sabia res fins
ara. En aquesta entrevista Espejo esmenta que hi ha un observatori natural des
d’on Leonardo hauria pres apunts del paisatge que va plantificar de fons de La
Gioconda. En <a href="http://youtu.be/ievwk5Pws0k">aquest vídeo</a> ho precisa més.
(<a href="http://youtu.be/yx9C7h-g22w">Aquí teniu</a> el primer dels tres de la sèrie.) Tampoc
se’n desprèn, no ens féssim il·lusions, que <i>the lady with the mystic smile</i> fos
una pageseta martorellenca en comptes de la dona del Giocondo, només que devia
fer servir els apunts del paisatge local per al fons del quadre, i fins i tot
això sembla bastant discutible a primer cop d’ull; vegeu la captura de pantalla de més amunt de la imatge que surt al vídeo esmentat. Trobo que cal
posar-hi molta imaginació; deu ser que l’escepticisme ens priva de veure-hi més
enllà o que a alguns la fe els obnubila, i ara busca qui té raó. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De tot plegat,
concloc que només m’interessa una mica la visió del Leonardo pintor, i
artista en general, que dóna Espejo al <a href="http://youtu.be/OQSeKwceRz0">tercer</a> dels vídeos de la sèrie, en què el
presenta com una mica tastaolletes i que trobo força enraonada o si més no
estimulant. Sobre la resta, el meu escepticisme es manté ferm. El fet que <a href="http://www.joseluisespejo.com/index.php/articulos-nuevos/183-el-secreto-de-la-gioconda">el seu web</a> l’encapçali un <i>Historia oculta</i> hi
contribueix força. Però Racionero n’està ben convençut, ves què hi farem... Així que ja no és només Colom que podem reivindicar; d’alguna manera també Leonardo
da Vinci, tant pels seus possibles orígens familiars a Vinçà com pels seus presumibles
anys sabàtics al peu de Montserrat. D’entreteniment no ens en falta; i així
anem, si és que anem enlloc. Però és Cap d’Any i he pensat que devíeu estar
desvagats o endormiscats. O sigui que...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-8871343276398212142012-11-19T19:20:00.000+01:002012-11-19T19:20:15.997+01:00Traieu-me del dubte<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui, quan plegava de la feina, m’he topat de morros amb <a href="http://www.diba.cat/web/dones/expo_violencia">aquesta exposició</a> que han muntat aquest matí al vestíbul de l’edifici on treballo (a les vuit del
matí no hi era i hi he entrat tan tranquil·la), una de les activitats de l'anomenat <i>Dia internacional contra la violència vers les dones</i>. Tot i que per fer-se’n càrrec de debò s’ha de veure a mida natural, amb els sis plafons immensos de què consta: 2,96
m d’amplada x 2,25 m d’altura, que ocupen tot l’espai del vestíbul, <a href="http://www.diba.cat/documents/233376/233762/dones-descarrega-expos-plafons_exposicio-pdf.pdf">aquí</a> us en podeu fer una idea. A mi m’ha
impactat fins al punt que m’ha fet l’efecte contrari del que suposo que
pretenen causar els artífexs d’aquest muntatge: els tècnics que la van idear,
els artistes que la van materialitzar i els polítics que l’han beneïda i
sobretot pagada amb els nostres calés. Tots els que han tingut la... no sé si
dir-ne barra o estupidesa (em sembla a mi, vaja) de fer-la possible. Fixeu-vos
en el plafó (l’inicial en l’exposició, aquí no) que comença amb un joc
tipogràfic amb les paraules <i>Machista/Fascista</i> i en el <i>Heil, marit!</i> del costat;
fixeu-vos en els colors dominants i en les imatges triades pels artistes;
penseu en les mides..., i digueu-me si és que sóc una llepafils i una
retrògrada o és que això és fastigós de debò. </span><o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-81054659663181856402012-11-14T18:37:00.000+01:002012-11-14T20:26:59.168+01:00Una tarda a urgències<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un dels llocs on el pas del temps diari es
percep de manera molt diferent, potser oposada, segons el paper que hi fas, és a
la sala d’urgències d’un hospital. Com a espai tancat i més aviat reduït, alhora
que de pas i de tragí constant, sempre ple de gent, si el poguéssim veure en un
picat panoràmic obtindríem la imatge exacta d’aquestes dues percepcions,
delatades pels posats i les actituds de la gent que hi ha. Als malalts estesos a
les lliteres, disposades als cubicles, separades o no per cortines o arrambades
a les parets dels passadissos, el temps els passa lentament si estan conscients
però tranquils; molt a poc a poc si esperen els resultats d’una prova o que els
la vinguin a fer, o com si s’hagués aturat del tot si els tortura el dolor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="EN-US">Als
acompanyants els passa també a poc a poc. </span><span lang="ES">Per desesperació
i nerviosisme si els sembla que no els atenen prou de pressa o prou bé, o per
avorriment quan ja saben que qui acompanyen està estabilitzat i fora de cap
perill greu i només s’hi ha de passar un temps (in)determinat. També per
incomoditat, asseguts durant hores en un tamboret amb rodetes que no
aconsegueixen mantenir quiet per poder arrepenjar l’esquena a la paret –si n’hi ha—, procurant no barrar el pas al
personal que no para de passar si és que al malalt que acompanyen li ha tocat
un racó de passadís que alhora és un autèntic corredor al costat d’una porta
batent que va d’urgències a les altres dependències de l’hospital. De tant en
tant, aprofitant que el familiar s’endormisca, s’aixequen a estirar les cames,
van fins a la porta d’entrada, surten a prendre l’aire un moment o a fumar si
és que fumen, s’aturen a les màquines de begudes del vestíbul a comprar una
aigua, un cafè…, van al lavabo o simplement van deambulant cap a la sortida
fins al punt en què a la pantalla del mòbil hi surten dues ratlletes verticals.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al personal, el temps els passa ràpid, a
vegades veloç. Potser els passa més a poc a poc a la dona de la neteja que
condueix com pot el carretó per anar buidant cubells i al vigilant de seguretat,
que no para de furetejar arreu per controlar que no hi hagi més d'un acompanyant per malalt o que algú, malalt o acompanyant, no es posi una mica o
molt violent. Metges i infermers van a bon ritme, no pas frenètic, que tampoc
seria bo, però sí lleuger i eficient, i tenen tota l’aparença d’incansables. I
si per sort ets allà només com a acompanyant i per més sort resulta que el teu
acompanyat no té res greu, et vas adonant d’algunes coses. Mentre proves de
travar el tamboret i que l’esquena no se’t faci un quatre; mentre mires primer
amb impaciència i després amb resignació la gota de sèrum o de sang que va
caient cap al tubet i penses que són gairebé dues hores per ampolla o bossa;
mentre vas a demanar que sisplau et donin una ampolla per a l’orina; mentre
aguantes la dona de la llitera contigua a la del teu acompanyat, només a dos
pams justos, sense cortina (perquè al corredor no hi ha cortines, només els
números enganxats a la paret amb aironfix que indiquen que amb provisionalitat
permanent aquells tres metres de paret de llarg per dos d’ample fan les
funcions de boxs definitius), i que no para de voler-te donar conversa mentre
espera que li baixi el sucre, i penses que així potser no li baixarà mai;
mentre deixes amb avorriment el llibre que fa una estona que llegies i ara
només feies veure que llegies perquè la veïna callés i perquè trobes que al
capdavall és més interessant aquesta vida entre encallada i febril que
t’envolta; mentre sents que un metge amb armilla d’emergències ve a buscar un
infermer també amb l’armilla posada i li diu: «Corre, Toni, un accident de
trànsit amb un ferit greu, 'nem»; mentre veus sortir una noia plorant de
darrere una cortina; mentre sents una dona vella que gemega rere la mascareta
d’oxigen; mentre veus i sents un paio jove, alt i refet que plora com un nen de
tres anys i com la infermera li diu que ja no li pot posar res més, que tingui
paciència, que aviat li farà efecte el calmant, i que mentrestant li digui a
qui pot avisar; mentre veus com el segurata corre darrere una noia que s’escapa
amb la bata només mig lligada i un paquet de tabac a la mà i que crida que vol
anar a fumar; mentre el metge d’una quasi bellesa quítxua, que acaba el torn,
et ve a comentar el què del teu acompanyat i et diu que d’aquí a un parell
d’hores com a màxim ja el deixaran marxar, recuperat, i comenta les últimes
incidències a la metge de mitjana edat i amb cara de serenitat perpètua, que sembla
que encara en té per hores; mentre una infermera et diu amablement que perquè
el teu acompanyat es vesteixi podeu passar a un quartet de servei allà a tocar,
tot disculpant-se per les condicions precàries, i li dius que només faltaria,
que ho entens perfectament. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre fas i no fas, i veus i sents tot això,
penses que aquests metges i infermers, siguin com siguin allà a fora, aquí dins
són persones eficients i amables que per força han de fer aquesta feina per
vocació, i que encara que hi hagi feines més dures, tu no t’hi veus fent-la, aquesta
feina, que et sembla que cal ser d’una pasta especial. I que potser el temps
els deu passar de pressa a tot arreu, no només dins d’aquest espai estrany i
alhora tan normal. Tan normal però que a la gent normal sempre ens sembla que
no ho és, perquè oblidem que la nostra vida és abans que res aquest cos que som.
Que la vida és també malaltia i mort i que si no no seria. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><o:p></o:p></span></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-59738812786021437502012-10-27T14:49:00.001+02:002012-10-27T14:49:23.361+02:00Eloy Gutiérrez Menoyo<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt; line-height: 150%; text-align: justify;">En la mort d'<a href="http://internacional.elpais.com/internacional/2012/10/26/actualidad/1351255111_911255.html">Eloy Gutiérrez Menoyo</a></span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, r</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">eprodueixo el fragment «Un
tabú: la guerra civil cubana», del capítol «”Gusanos”, bandits i mercenaris» del
meu llibre <i>Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana</i> (Edicions Proa,
2009): </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoBodyText2">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La resistència —que n’hi va haver, encara que ha estat un dels episodis més curosament manipulats i quasi silenciats pel règim de Castro— no va ser cosa de quatre rebels batistians aïllats. La historiografia té coses curioses (els historiadors, tenen coses curioses), i mentre resistències menors han estat mitificades i inflades, com és el cas del maquis francès durant l’ocupació alemanya, altres resistències de més abast, pel gruix i la durada, com és el cas de la cubana a la revolució castrista, han estat completament silenciades o, en el millor —?— dels casos falsejades i minimitzades per la mitografia historiogràfica occidental. Fins al punt que per aquí no s’ha sentit a parlar mai de guerra civil cubana. Cal consignar algunes honroses excepcions d’alguns historiadors, com per exemple Hugh Thomas, que en tot moment qualifica el procés de guerra civil. Però en l’àmbit hispànic, i almenys des d’aquí, es té la sensació que la revolució cubana s’ha entès estrictament com la lluita armada per derrocar Batista, i així ens ho hem empassat tots en cru, junt amb tots els altres tòpics i mites sobre el cas. La veritat és que Fidel Castro i els seus parlaven de guerra quan feien la campanya de la Sierra Maestra: estaven constituïts com a exèrcit rebel i per tant feien la guerra. Però ni l’han considerada mai una guerra civil ni per a ells va més enllà de 1959. Aquest és el relat històric que ens ha arribat. L’historiador i assagista cubà Rafael Rojas<a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 11pt; line-height: 22px;">[1]</span></span></span></a> ens dóna una perspectiva més ajustada de la història que demostra que la guerra de Cuba de meitat del segle XX va ser una guerra civil i que va durar deu anys, del 1957<a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 11pt; line-height: 22px;">[2]</span></span></span></a> al 1967:<o:p></o:p></span></span></div>
<div>
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La primera dificultad que
ofrece el caso cubano a esta nueva narrativa histórica [es tracta d’un capítol
on tracta de la narrativa literària cubana] es que la Revolución de Fidel
Castro aún no se percibe como una guerra civil, en la que se enfrentaron
rivales con la misma legitimidad o con la misma falta de legitimidad. De hecho,
desde los dos primeros años de la guerra (1957-1959), la legitimidad estuvo
definida en términos negativos: el gobierno de Batista era una dictadura,
impuesta por un golpe de estado, mientras que la Revolución fue un movimiento
popular y armado contra ese régimen de facto. Tras el triunfo del 1 de enero de
1959, el gobierno de Fidel Castro comenzó a ser percibido como ilegítimo, en la
zona democrática del campo revolucionario, por su negativa a realizar las
elecciones prometidas y, a partir de 1961, por la alianza con la URSS y el giro
hacia el comunismo, que nunca fueron contemplados en el programa originario de
la Revolución. Entre 1959 y 1967, la oposición armada contra el gobierno
revolucionario, en las montañas del Escambray y en las principales ciudades de
la isla, estuvo integrada, fundamentalmente, por excombatientes de la
Revolución, que seguían siendo fieles al proyecto del Moncada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Esa oposición, articulada
nacionalmente por organizaciones como el Movimiento de Recuperación
Revolucionaria y el Movimiento Revolucionario del Pueblo, y que tuviera su
escenario de máxima confrontación en la primavera de 1961, con el desembarco de
la Brigada 2506 en Playa Girón, ocupa, en la narrativa histórica y literaria de
la Revolución cubana, el lugar del enemigo y el traidor. Un lugar que esos
“contrarrevolucionarios”, “bandidos” o “mercenarios” (Manuel Artime, Tony
Varona, José Miró Cardona, <b>Eloy
Gutiérrez Menoyo</b>, Huber Matos...) comparten con los adversarios del antiguo
régimen, los batistianos y los burgueses, y los rivales de hoy: el exilio y la
disidencia. A pesar de que desde hace años la oposición política, dentro y
fuera de la isla, reconoce la legitimidad del régimen, aboga por un cambio
pacífico y no propone la destrucción, sinó la reforma del sistema, el gobierno
de Fidel Castro sigue asumiéndose como una <i>Revolución</i>, en guerra
perpetua frente a una <i>Contrarrevolución</i> que debe ser aniquilada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La vigencia de esta
polarización, en el aparato de legitimización simbólica del gobierno cubano, ha
marcado el tratamiento literario de la guerra civil en los últimos cuarenta
años. Los autores que escribieron novelas o cuentos sobre los años de la
insurrección contra Batista (Guillermo Cabrera Infante, Lisandro Otero, Jaime
Sarusky, Edmundo Desnoes, Noel Navarro, José Soler Puig, Humberto Arenal, César
Leante, Hilda Perera...), en tanto colaboradores o simpatizantes del movimiento
insurreccional, describieron con lujo de virtudes a los revolucionarios y con
lujo de vicios a los batistianos. Sus discípulos, los jóvenes narradores que
abordaron el tema de la guerra contra los opositores armados, en los años 60 y
70, difundido bajo el tópico de la “lucha contra bandidos” (David Buzzi,
Norberto Fuentes, Jesús Díaz [...] retrataron, en la mayoría de los casos, a
los rebeldes del Escambray como seres abominables, a medio camino entre el
cuatrero y el cacique, desprovistos de ideas políticas y totalmente plegados a
los interesses de Estados Unidos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[...] Debido a que los mejores
narradores cubanos apoyaron a la Revolución justo en aquellos diez años de la
guerra civil (1957-1967), es dificil encontrar, salvo casos como los de <i>Enterrado
vivo </i>(1960) de Andrés Rivero Collado o <i>Ya el mundo oscurece </i>(1961)
de Salvador Díaz Versón, una sólida narrativa del exilio que defienda a los
vencidos. La gran narrativa cubana del exilio es precisamente aquella que se
asocia con autores ya consolidados antes del triunfo de la Revolución, como
Lino Novás Calvo o Carlos Montenegro, o con los escritores que rompieron con el
régimen en las décadas posteriores como Guillermo Cabrera Infante, Severo
Sarduy o Reinaldo Arenas. En este sentido, en Cuba, a diferencia de España,
puede afirmarse que la guerra literaria y la política la ganaron los
revolucionarios.</span><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title="">[3]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><!--[endif]--></a></span></span><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No obstant això, Rojas també apunta que als darrers anys han
sorgit historiadors i narradors cubans, dins i fora de l’illa, que assumeixen
la raó i la desraó en els dos bàndols en guerra (i el mateix fet de la guerra,
doncs). Hi inclou les memòries d’Huber Matos (la citada <i>Cómo llegó la noche</i>)<i>
</i>i les novel·les de les narradores Nivaria Tejera (<i>Espero la noche para
soñarte, Revolución</i>)<i> </i>i Uva de Aragón (<i>Memoria del silencio</i>) o la d’Osvaldo Navarro (<i>Hijos de Saturno</i>):<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al final de la novela, Navarro
describe cómo el núcleo fundamental de los sediciosos que se alzaron en las
montañas del Escambray, contra el gobierno de Fidel Castro, provenía del propio
Ejército Rebelde, que había peleado contra la dictadura de Batista en esa zona
del centro de la isla, y que, ahora, se oponía a la edificación de un régimen
marxista-leninista. Las acusaciones de “comevacas” y “bandidos” contra esos
milicianos desafectos, según Navarro, buscaba descalificar a unos opositores
armados que no hacían más que continuar la sociabilidad revolucionaria generada
por el movimiento antibatistiano.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">Esta nueva narrativa histórica
[...] establece una marcada tensión con el relato oficial de la historia cubana
contemporánea, el cual se basa en la certeza de que la Revolución vive un
“pasado continuo”. Como señala Avishai Margalit en su libro <i>The Ethics of
Memory</i>, la actualización simbólica de los conflictos del pasado permite a
los poderes autoritarios legitimarse desde la situación de una guerra perpetua
contra un régimen transhistórico.</span><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn4" name="_ftnref4" title="">[4]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn4" name="_ftnref4" title=""><!--[endif]--></a></span></span><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-left: 35.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des del mateix 1 de gener de 1959 (abans, de fet, si comptem les
accions molt anteriors a l’entrada a
l’Havana) els rebels, a les ordres directes dels germans Castro i el Che, van
implantar els tribunals revolucionaris (un any abans, a la Sierra Maestra, van
promulgar la primera llei: implantació de la pena de mort, que no figurava al
codi penal des de la constitució de 1940, ni sota el règim de Batista
d’aleshores —cosa que no vol dir que Batista no matés quan li va convenir—),
que amb judicis sumaris i també sense, duien a terme les execucions expeditives
(en les quals excel·lia el Che, com ja hem vist). Un cop a l’Havana, es va
omplir de presos el castell de La Cabaña, a càrrec de Guevara per ordre de
Castro, i se’ls anava executant, a centenars, sense gaires miraments. Entre
aquests presos passats per les armes hi havia antics militars de Batista però
també molts civils: catòlics, republicans demòcrates, liberals, empresaris i
altres persones considerades desafectes o contrarevolucionàries (de seguida es
va començar a implantar la figura), moltes per mor de les delacions pels odis i
les revenges personals habituals en aquests casos. Això va provocar, lògicament,
una resposta per part d’alguns grups de militars batistians dels que van poder
fugir cap a les muntanyes o a l’estranger per evitar els tribunals
revolucionaris, i que després van fer alguns intents d’organitzar la
resistència armada, que no van ser ni gaire duradors ni gaire efectius. Per
altra banda, tot i el gran suport que els revolucionaris van tenir de molta
part de la població, il·lusionada per la fi del règim corrupte de Batista, ja
des de les primeres setmanes la deriva comunista i la radicalització
totalitària del règim implantat pels autoproclamats comandants (incompliment de
la promesa de convocar eleccions, repressió i terror generalitzats amb les
execucions, supressió de tota la premsa existent i control de les noves
comunicacions...) van fer que molts dels que els havien donat suport, alguns
d’ells al seu costat mateix, com alguns comandants, com hem vist en el cas de
Matos i Cienfuegos, se n’anessin desmarcant, cosa que volia dir oposar-s’hi
directament i acceptar-ne les conseqüències: judici per traïció i presó o
execució. Uns altres —pocs— veient la sort dels que gosaven discrepar, van
poder fugir a temps. En l’enfrontament, dins de la revolució, de radicals i
reformistes, la victòria va ser clara des del començament. Mentrestant, Castro
nomenava presidents al seu gust, prou dòcils per fer de mers figurants: primer
Manuel Urrutia, que de seguida li va desagradar (va durar poc, com sabem: del 3
de gener al 17 juliol de 1959), i després Osvaldo Dorticós, que formalment
—igual que l’anterior— ho va ser del 17 de juliol de 1959 al 2 de desembre de
1976, quan amb una nova constitució aprovada per l’assemblea comunista, Fidel
Castro passa a ser president. (Dorticós va acabar suïcidant-se, segons la
versió oficial perquè patia dolors físics i mentals insuportables.)<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, la resistència que es va anar organitzant —sobretot
durant el 1960— va estar integrada bàsicament per elements que en principi
havien donat suport als rebels i als ideals de llibertat i democràcia que
prometien, per democràtes antics i nous i per estudiants (es van formar algunes
federacions democràtiques d’estudiants en aquest període). Sectors socials molt
amplis es van anar sumant a l’oposició, sobretot provinents de la classe
mitjana, la mateixa que havia donat suport al Movimiento 26 de julio (nom
al·lusiu a la data de l’assalt a la caserna de Moncada, a Santiago de Cuba, el
26 de juliol de 1953, per part de Castro i els seus homes) i a la revolució:
professionals, tècnics, professors, membres dels partits polítics existents
fins al 1959 i organitzacions cristianes, juntament amb alguns excol·laboradors
directes de Castro, Guevara i el ja desaparegut Cienfuegos (desaparegut és la
paraula, ja que les seves restes, després de l’accident d’avió, no es van
trobar mai). El 1960 l’enfrontament entre la revolució radical del
nacionalcomunisme i les diferents organitzacions que s’hi oposaven (diverses
políticament però amb un mateix objectiu: el de la restauració de la
democràcia, que és el que havien promès els rebels i que en canvi traïen, no
solament en no complir-ho sinó en substituir una dictadura per una altra de més
implacable) era clar i la situació d’autèntica guerra civil. O sigui que la
resistència per força va ser resistència armada. S’organitzen grups guerrillers
amb l’objectiu de lluitar a les ciutats i a l’interior de l’illa. L’abril de
1961 es constitueix el que és el primer intent ofensiu seriós: la brigada 2506,
integrada per 1.200 homes entre soldats i oficials, que s’entrenen bàsicament a
Guatemala. Preparaven una ofensiva forta, un desembarcament de tropes a Playa
Girón (Bahía de Cochinos), comptant amb el suport de grups de militants i
simpatitzants dins de les ciutats, però els serveis de la seguretat castrista
n’estaven al cas i el fracàs va ser total: els esperava una força armada que en
feia deu com la seva. Esperaven comptar amb el suport del govern Kennedy als
Estats Units, que els va fallar a última hora (Kennedy va culpar la CIA del
fracàs). Tot i així, la rendibilitat que va treure Castro de la famosa invasió
frustrada de Bahía de Cochinos va ser tan gran que encara li genera interessos.
Quinze caps de l’operació van ser afusellats a La Cabaña, juntament amb molts
altres anticastristes de torna, aprofitant el fet. Així i tot, al cap d’un mes
d’altres grups guerrillers continuen amb les accions, entre les quals la
creació d’un front a la serra de l’Escambray. L’intent d’una gran operació
urbana a l’Havana, amb atacs a casernes policials i un atemptat contra Castro,
també va ser avortat i detinguts i executats els seus artífexs. Però sempre
quedaven nous elements o alguns que havien pogut escapar-se, i van continuar
els petits atacs i sabotatges. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">L’octubre de 1962 es produeix la crisi dels míssils: els serveis
secrets del Estats Units havien descobert que l’URSS de Kruixev enviava
vaixells carregats de míssils nuclears cap a Cuba i que s’hi construïen
instal·lacions militars; Kennedy va bloquejar l’entrada dels vaixells soviètics
i al final el conflicte es va acabar al novembre amb la retirada dels míssils
nuclears soviètics i el compromís dels Estats Units de no envair l’illa. Se sap
que Castro i Guevara, que estaven junts quan van saber la notícia</span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn5" name="_ftnref5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">, van reaccionar amb ràbia
ofesos per la negociació directa Kennedy-Kruixev: el primer va començar a renegar
i en un accés de fúria va trencar un mirall de la paret (cosa que confirma que
els supersticiosos s’erren en matèria de malastrugances provocades per miralls
trencats), al segon li va agafar per disparar els míssils en direcció als
Estats Units abans de la retirada, cosa que Castro, un cop més calmat després
de la trencadissa, va impedir (li interessava mantenir els favors de Moscou).
Així i tot, és ben conegut el fet que Fidel Castro, convidat a entrar a la base
soviètica abans de la retirada, després de preguntar com s’accionava el
mecanisme per destruir, en cas de guerra, els U-2 americans (que durant aquells
dies del conflicte i les negociacions Kennedy-Kruixev sobrevolaven Cuba),
davant de l’estupefacció dels soviètics va prémer el botó que va disparar el
coet que va fer caure un U-2 que apareixia en pantalla en aquells moments;
l’únic mort a conseqüència de la crisi va ser el pilot d’aquell avió, per un
pur capritx de Castro</span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn6" name="_ftnref6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">. Arran del conflicte, algunes
fonts sostenen que Bob Kennedy, germà del president John Kennedy i fiscal
general dels Estats Units, va contactar amb dirigents de la màfia per preparar
l’assassinat de Castro, però que aquest se li va avançar: el 22 de novembre de
1963, al cap d’un any de la crisi dels míssils, John Kennedy és assassinat a
Dallas per Lee Harvey Oswald, un comunista que havia viscut a Moscou i de qui
es té constància que era simpatitzant de Castro, membre d’un comitè de
solidaritat amb Cuba i a qui el règim cubà hauria contractat per al magnicidi.
No s’ha pogut demostrar que Oswald fos un agent del règim cubà, però últimament
la hipòtesi que la mà de Castro era al darrere de tot plegat ha pres cos, amb
indicis molt clars, tot i que les proves directes es van destruir, segons
aquestes fonts. Tot això s’ha fet públic en un documental del director alemany
Wilfred Huismann: <i>Rende-vouz mit dem Tod</i> (Cita amb la mort), emès per la
cadena pública alemanya ARD el mes de gener de 2006, on s’argumenta que agents
cubans van planejar a Mèxic l’assassinat de Kennedy i es donen tota mena de
detalls, entre ells que el president Johnson va fer aturar en sec les
investigacions sobre la connexió cubana per por a desencadenar un conflicte
mundial. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Mentrestant, la resistència es reorganitza altre cop, sobretot de
cara a potenciar les guerrilles rurals ja existents, i es crea una mena de
coalició anomenada Frente de Unidad. Nous atacs són avortats i les seves forces
capturades o caigudes en combat. El mateix 1963 es crea l’organització Alpha
66, dirigida per Antonio Venciana i <b>el
comandant Eloy Gutiérrez Menoyo</b> com a cap militar. Van muntar operacions de
gran abast, com atacs marítims duts a terme amb una base d’operacions a les
Bahames. El 1964 es proposen desembarcar a l’extrem oriental, a prop de
Guantánamo, però un infiltrat de la seguretat castrista els delata i són
capturats.</span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn7" name="_ftnref7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="color: black; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Però
la resistència més important i duradora va ser la mantinguda a les zones
muntanyenques, ja des de 1960, amb els camperols que també havien lluitat
contra Batista com a principals protagonistes, units als exmilicians de
l’exèrcit rebel que s’oposaven al rumb totalitari del règim. La serra de
l’Escambray va ser el lloc de més activitat guerrillera, i els seus integrants,
acostumats a la lluita allà mateix contra les tropes de Batista, tenien força
experiència per lluitar contra el nou exèrcit opressor. I ho feien seguint el
model de patrulles a les ordres d’un comandant, igual que havien fet abans a
les ordres de Castro. Aquest llavors va reaccionar enviant-hi 50.000 milicians
(Primera Limpia de Escambray, al gener de 1961)</span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn8" name="_ftnref8" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">, cosa que va representar una carnisseria fàcil, ja que
un decret del <i>comandante</i> establia la pena de mort sumària al lloc on es
capturés un home armat (i desarmat també, tot i que no ho digués el decret).
Tot i així, es calcula que prop de 200 guerrillers van sobreviure, van
reorganitzar-se amb cautela i créixer altre cop fins a uns 500, i van començar
a operar en grups més petits, que van dur a terme gairebé cent combats en dos
mesos, en els quals van morir 150 homes, entre ells alguns comandants. Al
juliol Castro fa la Segunda Limpia de Escambray, amb tropes especialitzades i
guies de la zona. Però l’acció més radical, en el més pur estil soviètic, és la
deportació de tots els pagesos de la regió, amb les seves famílies, la majoria
famílies dels mateixos guerrillers, cap a camps de treball a centenars de
quilòmetres del que eren les seves terres i casa seva des de sempre, totalment
desposseïts de tot; una manera expeditiva d’acabar amb la insurrecció i que
encara va tenir un pas de volta més subtil: es va procedir a un adoctrinament
revolucionari, minuciós i programàtic, dels fills dels guerrillers i els
pagesos deportats</span><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftn9" name="_ftnref9" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">. Els que van quedar, totalment residuals, amagats en
coves i caus, sobrevivint com podien, van continuar lluitant fins a la mort,
matant i morint, com en tota guerra civil, fins al 1967. <u><o:p></o:p></u></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br clear="all" />
</span><hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a> <span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Nascut el
1965 a Cuba, viu exiliat a Mèxic des de 1991, on exerceix de professor
universitari. Ha escrit més d’una dotzena d’assajos, i té un gran prestigi
arreu com a estudiós de gran rigor. El març del 2006 va obtenir el </span><span lang="ES" style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">XXXIV Premio Anagrama de Ensayo</span><span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> per <i>Tumbas
sin sosiego.</i> </span><i><span lang="ES" style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Revolución, disidencia y exilio
del intelectual cubano</span></i><span lang="ES" style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">, op. cit.</span><span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES"> </span><span lang="ES" style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">Batista ocupava el poder des de
1952, quan va fer el cop contra el govern de Carlos Prío Socarrás, en el que va
ser el seu segon període dictatorial (el primer havia estat de 1933 a 1940,
quan havia derrocat Céspedes i dirigia el poder com a cap de l’exèrcit, amb
alguns presidents de palla, com Ramón Grau San Martín). Entremig, va governar
en una etapa democràtica, sorgida de les urnes, quan va triomfar sobre Ramón Grau
San Martín en les eleccions de 1940, amb el suport directe i decisiu dels
comunistes, com a cap de la Coalición Socialista Democrática. La constitució de
1940, aprovada sota el seu mandat, prohibia la reelecció després dels</span><span lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 9pt; line-height: 150%;">quatre anys de govern, o sigui que va haver
de deixar la presidència el 1944.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a> <span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Rafael
Rojas, <i>op. cit</i>.</span><span lang="ES" style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<i>Ibid.</i><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn5">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref5" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></a>
Fet n<span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">arrat per Hugh
Thomas, <i>op. cit</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn6">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref6" name="_ftn6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></a> <span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Kruixev va
retreure durament a Castro la seva acció en una de les cinc cartes creuades amb
ell la setmana del 26 al 31 d’octubre de 1962, publicades íntegrament pel diari
<i>Le Monde</i> el 1990, segons explica Carlos Franqui (<i>op. cit</i>.)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn7">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref7" name="_ftn7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></a> D<span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ades
extretes de Raúl Soroa: “La resistencia armada contra el totalitarismo”,
treball publicat a <i>cubanet.org</i>, 2006.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn8">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref8" name="_ftn8" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></a> <span style="font-size: 9.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Raúl Soroa:
“La insurrección campesina”, c<i>ubanet.org</i>, març del 2006.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn9">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/Teresa%20Amat/Documents/Documents/POSTS%20AL%C3%8DRICA/Un%20tab%C3%BA,%20la%20guerra%20civil%20cubana.docx#_ftnref9" name="_ftn9" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></a> <i>Ibid.</i></span><o:p></o:p></div>
</div>
</div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-79276618889043144762012-10-06T13:20:00.003+02:002012-10-09T19:30:59.069+02:00Assenyem-nos<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tots tenim manies i fixacions sovint menys que més fonamentades. I més que menys nocives, sobretot per als que les han de patir, que solen ser els que tenim al voltant. Però quan el subjecte maniàtic és algú amb una certa presència pública, els afectats són, lògicament, molts més. Es pot donar el cas, per exemple, d’un columnista famós que cada dos per tres insisteix a fer-nos l’article de les tres o quatre obsessions que té més arrelades. Amb algunes hi pots estar d’acord, però arriba un moment que la recurrència te les fa tedioses i acabes dient prou.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No pretenc fer-me la misteriosa ni emboscar-me: parlo de Quim Monzó i ara em ve de gust (manies meves, que també en tinc tot un tou) comentar una de les seves fixacions, més que res perquè veig que a còpia de repetir-la ja ha fet escola; l’altre dia vaig sentir no sé quin tertulià, em sembla que a can Cuní, que deia: «ai, no, senyera no, bandera, que el Monzó em renyarà». </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Efectivament, a Monzó se li ha ficat al cap que dir senyera a la bandera catalana és una aberració. Ens instrueix de tant en tant, entre algunes coses força aciençades, que en té, i les seves altres fixacions (per exemple la dels guiris que emmerden Barcelona, que sí, que d’acord, però amb tanta recurrència sembla que molts barcelonins no l’emmerdin igual o més), sobre el fet que senyera vol dir estendard, cosa que ja sabíem, però obvia del tot <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0061462">l'extensió de significat</a> que té, i no ve d’ara, equivalent a <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0123464">bandera</a>. També ens ha explicat una pila de vegades que <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0087919&BATE=El%2520cant%2520de%2520la%2520senyera">El cant de la senyera</a> és l’himne de l’Orfeó Català en honor de la seva senyera o penó. D’acord, d’acord… Però amb tot això ja em perdonarà –o no-- si em permeto discrepar i esmenar-li la columna, ja que si la gent ja fa molt temps que ha tirat pel dret amb l’extensió de sentit i ha fet bandera de la senyera, o senyera de la bandera, em sembla del tot inútil i banal voler desembolicar en va una troca que prou que sabem ben embolicar per altres raons, no pas per aquesta tan menor. I va per llarg.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-49988813172085587982012-10-01T18:55:00.001+02:002012-10-01T18:55:40.793+02:00Pel meu bé<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Calla, Teresa. Calla abans que no et facin una cara nova. Encara
que et sembli que estàs carregada de raó, calla. Apunta’t a un curs de
meditació, que potser et convindria, però calla. Sisplau.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-68787300401698803692012-09-10T14:39:00.000+02:002012-09-10T20:19:29.441+02:00Quina merda!<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Verdana","sans-serif";
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
Feia anys que no ens vèiem. Durant molt temps, el seu lloc
de treball i el meu eren a prop, i a part de trobar-nos sovint pel carrer de
vegades ens havíem de posar en contacte per qüestions de feina. Després, deu
fer uns set o vuit anys, van traslladar el meu, de lloc de treball, i ens hem
vist molt poc. Només algun correu o alguna trucada de tant en tant. Sabia que
havia estat de baixa una temporada per una depressió, però després em va dir
que estava bé i me’n vaig alegrar. No havíem tingut una relació d’amistat, però
sempre l’he tinguda per una persona agradable i cabal, discreta i bona, i em
consta que molta altra gent del seu entorn també l’hi considera. Però tot i no
haver-hi tingut cap relació estreta, sempre que la veia o sabia d’ella recordava
un dia, fa dinou anys, que vaig anar al seu despatx per alguna cosa de feina i
em vaig posar a plorar allà quan em va preguntar com estava. Sabia que feia poc
el meu cunyat havia tingut un problema greu de salut i que aquells dies encara
estava en perill de no sortir-se’n, i que li havia passat el mateix dia que
naixia la seva segona filla, és a dir, el dia que ma germana estava parint, per
això sé del cert això dels dinou anys. Em va abraçar i no ho he oblidat mai. No
sé què em va dir exactament; recordo l’abraçada.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Avui l’he trobada pel carrer al meu barri; he vist d’un tros
lluny algú que se m’acostava i em deia «Perdoni, sap on és el carrer tal?»
Anàvem amb ulleres de sol, i de moment no ens hem reconegut. Quan li començava a
dir: «Després de la primera rotonda...» m’ha dit: «Ets la Teresa, oi?». Llavors
jo també me n’he adonat: «Dolors!». M’ha preguntat si encara feia vacances i li
he dit que ja treballava, però avui no. «I tu?». «Jo estic de baixa.» «Ostres,
però estàs bé?». «Estic fotuda, tinc lupus.» El seu marit l’esperava en doble
fila dins el cotxe, no hi ha hagut temps de dir-nos gaire cosa més, i em sembla
que ella tampoc podia dir gran cosa. «Estic en tractament, però estic fotuda,
noia.» No deu arribar als cinquanta, em sembla. Recordo que té dos fills,
recordo haver-la vist embarassada els dos cops. «Que tinguis sort!», només he
mal encertat a dir-li mentre li feia dos petons i li premia un braç, sense
poder-la abraçar del tot perquè érem al mig del carrer i perquè ja se
m’esmunyia. </div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-1677965297348975782012-09-02T13:35:00.000+02:002012-09-02T22:11:08.542+02:00Conversa banal amb els meus pares<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Verdana","sans-serif";
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-oR6KPb4q_k0/UENDsVl0weI/AAAAAAAAAxs/xhOS_bkYWpo/s1600/Vicen%C3%A7+P+i+Vicen%C3%A7+A.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-oR6KPb4q_k0/UENDsVl0weI/AAAAAAAAAxs/xhOS_bkYWpo/s320/Vicen%C3%A7+P+i+Vicen%C3%A7+A.jpg" width="232" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Mirem unes fotografies que surten publicades en uns
fascicles que han de conformar un llibre d’imatges de Martorell i la seva gent
des del 1894 fins al 1975. Una, a pàgina sencera, és aquesta: l’home vell és el
meu besavi i el nen el meu pare. No sabem qui va fer la foto, però sí que va
obtenir un premi a l’exposició del 1929 a Barcelona, i el meu pare la guarda
com un tresor. La foto està presa davant de la <a href="http://alirica.blogspot.com.es/2012/08/santa-llucia-ha-perdut-la-vista_4000.html">la Torre de Santa Llúcia</a>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En el mateix fascicle hi surt el meu pare en una altra foto
fent de capità de bandera en els Tres Tombs de l’any 1942, quan tenia vint
anys, i en una altra del mateix any es veu la meva mare, que en tenia disset.
Llavors veuen una foto de sis xicots també dalt d’un carro de Sant Antoni. La
meva mare, diu:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
—Mira, els ianquis!</div>
<div class="MsoNormal">
—Qui? —dic jo.</div>
<div class="MsoNormal">
—Hosti, sí, tots són de la meva quinta, menys el Llupià, un
any més jove <span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">—</span>diu el pare.</div>
<div class="MsoNormal">
—És l’únic que he conegut, per la fesomia —dic jo. </div>
<div class="MsoNormal">
—I goita el tal —diu la mare—, tan guapo que era, oh, i la MB
el va deixar pel T i llavors ell es va embarcar.</div>
<div class="MsoNormal">
—Sí, va anar a parar a Buenos Aires —diu el pare—, hi va
muntar una empresa de fer camises i va guanyar molts calés. Ja no va tornar.</div>
<div class="MsoNormal">
—Oh, els ianquis! —diu la mare admirada—, ja no me’n recordava.</div>
<div class="MsoNormal">
—Voleu dir que no els deien «els dandis?» —dic jo.</div>
<div class="MsoNormal">
—No, no!, —tots dos— «els ianquis». </div>
<div class="MsoNormal">
—I per què els dèiem ianquis?, ara que hi penso —diu la
mare. Si no van anar a Amèrica, només el tal, i va ser a Buenos Aires.</div>
<div class="MsoNormal">
—Perquè eren molt moderns i sempre anaven arreglats, amb
barrets i així <span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">—</span>diu el pare.</div>
<div class="MsoNormal">
—Sí, eren de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gente
bien</i> del poble —diu la mare. Ja deuen ser tots morts, ai Senyor!</div>
<div class="MsoNormal">
—No ho sé, però encara vaig veure el J l’any passat per Sant
Antoni, que va venir <span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">—</span>contesta el pare.</div>
<div class="MsoNormal">
—Ai, neu neu! —la mare sospirant: no sé a què treu cap, això
de tantes fotos.</div>
<div class="MsoNormal">
—Coi, i que no és bonic de veure? —diu el pare, mirant altre
cop la foto amb son avi i sense poder evitar un sanglot i una llàgrima.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-64196398673254867552012-08-26T23:19:00.000+02:002012-08-27T14:30:55.951+02:00Santa Llúcia ha perdut la vista<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Verdana","sans-serif";
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
A tall d’informació essencial prèvia, remeto a <a href="https://docs.google.com/document/d/1_4n596rzfwGNPbVm-w_CPB6rbC26sXAUI6XXPuBEQRg/edit">aquest text</a> de l’arquitecte Rafa Díez i meu, publicat l’any 2003 en el butlletí de l'entitat Martorell Viu. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Potser també cal que expliqui que el meu interès per la
Torre de Santa Llúcia, semblant al que puguin tenir altres martorellencs per un
edifici històric singular, també té per a mi un component sentimental que no té
per a d’altres tret de la meva família directa: vaig néixer en aquesta casa,
mena de palau masia envoltada de camps, horts i vinyes, i hi vaig viure els
meus primers vint-i-quatre anys. Els meus besavis per la banda de l’àvia
paterna hi van fer de masovers des de finals del XIX, després ho van continuar
fent els avis i finalment els pares, que hi van viure fins l’any 1981, quan al
voltant ja no hi quedaven terres per cultivar sinó asfalt, totxanes, formigó i
uralita de les indústries del polígon que es va construir als industriosos
seixanta, amb l’expropiació facilitada per l’alcalde Bonastre, gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quefe</i> camisat de blau, feta a molt bon
preu per als promotors i amb unes indemnitzacions de tómbola benèfica per a masovers
i parcers, una bona colla de gent que vivia de treballar aquelles terres
fèrtils que anaven del marge dret del Llobregat a la carretera de Montserrat
(l’antiga NII) i un bon tros a l’altra banda de carretera i tot, i de Can Bros
al torrent de Llops, tot plegat uns quants centenars d’hectàrees.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-KeKtXvz4Z0g/UDqPvRhIk5I/AAAAAAAAAwk/EE-drubeIbw/s1600/torre+santa+ll%C3%BAcia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="http://1.bp.blogspot.com/-KeKtXvz4Z0g/UDqPvRhIk5I/AAAAAAAAAwk/EE-drubeIbw/s320/torre+santa+ll%C3%BAcia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'edifici c. 1920</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
Des d’aquell article del 2003 ha plogut força, malauradament
per a l’estat d’aquest edifici, i tot plegat no ha fet res més que empitjorar,
sobretot si tenim en compte que la titularitat de la Torre ja és municipal des
de l’any 2007 i que un cop salvada aquesta qüestió, que semblava que era
l’impediment principal per actuar-hi, encara no s’hi ha fet res, a part d’un
estudi planimètric dels serveis tècnics municipals per comprovar-ne l’estat
dels fonaments. Caldria, com a mínim, fer-hi una actuació d’urgència d’apuntalament
i de cobriment de la teulada esfondrada ara fa dos anys, l’agost del 2010: <a href="http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/09/27/cau-sostre-torre-santa-llucia-que-necessita-reforma-integral/105093.html">article a <i>Regió7</i>.</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LK6Ea13oAm8/UDqQLGD5IRI/AAAAAAAAAws/gRyIIxFwIL0/s1600/P210812_1155.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-LK6Ea13oAm8/UDqQLGD5IRI/AAAAAAAAAws/gRyIIxFwIL0/s320/P210812_1155.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-A8Xnb8_yxWk/UDqQvXhJNNI/AAAAAAAAAw0/HYOU7r8Bj1Y/s1600/P210812_1155%5B01%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-A8Xnb8_yxWk/UDqQvXhJNNI/AAAAAAAAAw0/HYOU7r8Bj1Y/s320/P210812_1155%5B01%5D.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Ara, amb aquest estat de coses, hem sabut que al voltant de
l’edifici hi estan abocant les terres que extreuen des de fa dies
de la llera de l’Anoia. Ens ho va dir el meu pare la setmana passada i n’està
ben esparverat, tot i que no ha gosat anar-ho a veure. Jo tampoc, però ma
germana hi ha anat en un atac d’intrepidesa i n’ha fet fotos. En poso un
parell, en què es veuen les piles de terra que contribueixen a donar un aspecte més
lamentable de l’edifici (també s’hi veu l’estat de degradació de la façana) i
de tot l’entorn i acaben d’ofegar la vegetació i les poques i velles acàcies
que encara queden vives davant de la casa. Vist en directe tot plegat encara fa
més pena, com és comprensible. No em ser estar, com a intent de descompressió,
de fer-hi una mica de broma i preguntar si és que això és una forma alternativa
i barata d’apuntalament o si és una preparació de materials per a la segura i
imminent intervenció —aquest cop sí. No deixaria de tenir interès que es
volgués aprofitar la sorra, un cop la terra garbellada, per fer-ne un morter
resistent.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però bromes a banda, em permeto preguntar ben seriosament al
regidor d’Urbanisme, senyor Xavier Fonollosa; a la regidora de Patrimoni,
senyora Maria Hinojo, i a l’alcalde i president de la Diputació de Barcelona,
senyor Salvador Esteve, per què ara s’hi aboquen aquestes terres de la llera de
l’Anoia. Ja em perdonaran si en van informar en un ple o per alguna altra via i
nosaltres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no ens n’hem assabentat. Però
sobretot voldria preguntar públicament (privadament ho he fet més d’un cop) què
tenen previst fer amb la Torre de Santa Llúcia després que fa quasi deu anys
que va comenar a esfondrar-se la teulada, en fa cinc que és propietat municipal
i en fa dos que quasi no en queda, de teulada. Que costaria uns cinc milions
rehabilitar tot l'edifici? Ja. Que els temps no estan per alegries? També. Però tampoc cal
fer-ho tot de cop, només començar pel més urgent per evitar-ne la degradació total. A més, tots sabem que la crisi no ve d’ara i bé que hem fet i fem
coses que paguem entre tots i que potser no tots hi estan d’acord però ho donen
per ben fet, no? Doncs ja està. Només demanem un pla d’actuació clar i que anem
per feina, que a banda que ja fa temps que toca, com que el meu pare ja té
noranta anys em faria il·lusió que veiés com ens arremanguem per evitar que
desaparegui la casa on va néixer la seva mare, ell, el seu germà i les seves
filles. I que no és una casa qualsevol, renoi.</div>
Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-3576565712726367502012-06-29T20:15:00.000+02:002012-07-31T09:06:28.052+02:00Comerç de proximitat<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">A vegades pretenc fer-me la interessant presumint
de misantropia. Bé, sí, sóc una mica misantropa; sovint un bon tros. Però els
que em coneixen saben que en el fons sóc força sociable. Per sort, fixeu-vos-hi
bé, per cada gamarús dels que ens trobem cada dia, i deunidó els que són, encara
tenim el goig de trobar gent amable o interessant, i fins i tot gent amable i
interessant alhora, i sobretot gent curiosa. I sense anar gaire lluny; vull dir
que ben a prop de casa. Al meu barri, per exemple, hi ha veïns sorollosos,
torracollons i curts de gambals, però també n’hi ha que indultaries en cas de…
Bé, val més no pensar en el dimoni que absolutament TOTS duem a dins. Fa unes setmanes
vaig anar a una tintoreria a dur a rentar/netejar el nòrdic que feia dies tenia
plegat damunt d’un llit en desús. Quan hi vaig entrar, vaig saludar el tintorer
i un client que semblava que atenia, però el client que em diu: «passa passa,
que jo ja estic i xerràvem». «Porto aquest nòrdic per rentar/netejar (no ho sé
mai, perquè no sé ben bé com ho fan). Sí, és de ploma, dic al tintorer quan
veig que el palpa amb dos dits experts i lleugers. No em respon i mira el
monitor, d’aquells baluèrnics i massissos, amb el darrere imponent, que ocupa
la meitat del taulell minúscul. És un tintorer-bugader concís i escarit:
tecleja i em pregunta: «Telèfon?». Jo: «93776…». Tintorer: «Teresa Amat». Jo: «Caram, no
sé si meravellar-me o espantar-me; si feia molt temps [anys, de fet, perquè anava
a una altra] que no venia». Tintorer: «Doncs algun cop deus haver vingut, perquè ser-hi,
hi ets.» Jo: «Prou que ho veig!» El client tertulià: «Això és pitjor que la
policia!» </span><span lang="EN-US">Tintorer:
«Tinc tots els clients registrats des de fa quinze anys.» </span><span lang="ES">Jo:
«Suposo que no tens el mateix disc dur de fa quinze anys!» Tintorer: «Se’m va cremar un
dia, l’ordinador, però us vaig salvar a tots.» Jo: «No sé si això ens
tranquilitza, a la clientela, però en fi, a tu et va bé, ja ho veig.» Encara he
d’anar a recollir el nòrdic, que em va dir que estaria a finals de mes, i potser
encara me’ls trobaré allà xerrant, aquell parell.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Aquella mateixa tarda, aprofitant que m’havia
agafat la fal·lera de fer coses pendents, vaig entrar a ca l’informàtic de sota
a casa per preguntar si em podien rescatar el contingut de dos discos durs
antics (no tenen quinze anys com el del tintorer, però el més antic en deu
tenir uns dotze llargs) i passar-me’l a un portàtil que també els volia fer
mirar perquè no sé quin <i>proxy</i> (<i>servidor intermediari</i>, veig que en diu el Termcat) tenia activat i no podia navegar, tot
i que se’m connectava al wi-fi (això del <i>proxy</i> m’ho va dir després l’informàtic,
jo només li vaig dir que no podia veure per on navegava tot i que la barqueta
semblava que tirava). L’informàtic estava atenent una dona madura com ara jo,
però molt més llançada que servidora. Ella li deia amb tota la malícia, mentre
l’informàtic intentava encaixar-li, amb poca fortuna, una torre en el suport de
porexpan de la caixa: «¡Coño con la puntería, es que a algunos se os tiene que
guiar siempre para todo, cariño!», i se’m va girar somrient buscant complicitat per
acabar de rematar l’informàtic, un home ja fet però que sembla tímid. I jo,
empàtica com ja he mig dit, em vaig veure obligada a ficar-hi cullerada, encara
que sense afegir-hi gaire salsa: «Sí, a vegades sol passar.» Mentre acabaven
d’encaixar la cosa, em vaig fixar que a la paret hi havia un rètol casolà que
deia: «Al juny hi ha mojitos». Ara sí que cullera va, vaig pensar: «Serviu mojitos a la
rebotiga?», mentre també pensava que allà mateix m’hi havia comprat sostenidors
i calces, ja que durant uns anys hi havia hagut una botiga de llenceria i
després, fa cosa d’un any i va durar tres mesos, una perfumeria i drogueria de
preus populars. «No, no, però cada mes sortegem una cosa entre els clients, i
aquest mes són dos mojitos». Quan vaig anar a buscar la feina feta, vaig posar
nom i telèfon en un paperet i el vaig ficar a la capsa de cartró que feia d’urna.
Demà hi ha la rifa, i friso per saber si em toquen els mojitos. Si és el cas,
convido algú a beure’s el segon, servits tots dos en un altre establiment del
barri que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">es titula</i> «El racó del cargol».
</span><span lang="EN-US">«Els fan a mà i són
molt bons», em va dir l’informàtic. </span><span lang="ES">Els cargols, que no sé
si fan a mà o a màquina, suposo que van a part; però ja us dic jo que passo (de
mojito no, ep). </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-352329683558373509.post-65767007116903633662012-06-09T15:08:00.000+02:002012-06-09T15:08:30.368+02:00Un tou d'ufals<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Verdana","sans-serif";
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-kFbrKTqWDg4/T9NDsbYzCvI/AAAAAAAAAvg/P1TbyOeHzSo/s1600/Pati+Santa+Ll%C3%BAcia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-kFbrKTqWDg4/T9NDsbYzCvI/AAAAAAAAAvg/P1TbyOeHzSo/s320/Pati+Santa+Ll%C3%BAcia.jpg" width="210" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Un dels primers records que tinc de mi, em sembla que el més
nítid, va lligat a una situació, un protagonista a més de jo mateixa, un diàleg
curt, una cançó i una olor. I no és un tòpic, això de l’olor, només que la meva
no va lligada a un gust, tot i que per mi sempre ha estat quasi alimentícia. (Si
em permeteu l’incís, i salvant tot el que calgui salvar, per mi hi ha poques
coses tan vomitives com el gust i l’olor d’una magdalena sucada en te, i això
no té res a veure amb la literatura de Proust i molt amb el meu origen pagès.)
La meva olor és la de l’ufals* acabat de segar. Jo tenia sis anys, era a finals
de juliol i anava asseguda o estirada sobre un tou d’ufals en un carro carregat
fins dalt de tot (potser aquest mateix d’aquí, però no n'estic segura), tirat pel meu estimat Moro. Qui menava
les regnes del Moro era el meu oncle, el germà del pare, cinc anys més jove que
ell, i recordo amb exactitud les seves paraules: «Es dirà Anna, oi?» (aquí
potser jo vaig dir que sí, no ho sé) «Doncs li haurem de cantar el baión». Ja
està. Oi que és banal? Però segur que gairebé tots els records infantils més
nítids de tothom semblen així de banals. La cançó associada al fet, ja ho
veieu, no era cap cançó tradicional ni res de semblant, però sí que va ser molt
popular, durant uns anys. Ara, per mi, el fet no ho era gens, de banal: acabava
de néixer ma germana (per això sé que era a finals de juliol, perquè va néixer
el 28). El meu oncle, un home jove, no podia deixar d’associar el nom d’Anna a aquesta
cançó, a la pel·lícula i sobretot a aquest tros de dona que era la <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Y1froP5zf8U">Mangano</a><a href="http://www.youtube.com/">. </a>I diria que potser tots dos ens vam posar a cantar i tot: «Tengo ganas de
bailar el nuevo compás...» </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sempre he estimat d’una manera especial el meu oncle Lluís,
pel seu caràcter i suposo que perquè aquells primers anys meus el veia molt, i el
tinc especialment associat a aquesta anècdota i a aquesta cançó. Recordo que
era molt guapo (encara ho és, als seus vuitanta-cinc), ros (el meu pare era
moreno), una barreja de Richard Widmarck, Kirk Douglas i sobretot <a href="http://www.youtube.com/watch?v=EIEyUqLbbJI">Steve McQueen,</a> seductor i simpàtic,
que duia de cul les dones del poble de la seva generació i una mica de les de
la posterior i segur que també una bona part de les de l’anterior i tot. Ara
està tocat, més que el meu pare, perquè s’hi veu molt poc i no pot conduir ni
llegir el diari ni anar a cuidar algun jardí com feia encara fins fa un temps
per entretenir-se, fent veure que s’hi veia perquè el deixessin enfilar-se a un
escaler i fins que els fills van dir que prou. Ell, que durant anys va tenir
una Montesa i després va conduir cotxe i més tard, quan van expropiar gairebé
tots els camps i vinyes del poble<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
fer-hi polígons industrials que ara estan mig buits, es va guanyar la vida conduint un
camió, ara només engega el cotxe al garatge de ca seva de tant en tant, «per sentir l’olor
de la benzina que crema», diu amb ironia resignada. I està encara més fotut perquè no se sap avenir,
tot i que ja fa vuit anys, que la seva dona, una dona d’empenta com poques i
bastant de bandera encara que no s’assemblava a la Mangano, va tenir una
embòlia i es va convertir en la doneta que des d’aleshores només somriu quan li
parles i et diu que sí o que no i prou. A ell també.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em sembla que no ens adonem ben bé que ens fem vells fins
que no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veiem del tot vells els nostres
pares. De la mateixa manera que no veiem els nostres pares i mares com a homes
i dones fins que nosaltres mateixos no som homes i dones fets i drets. Un altre
record, ja d'adolescent, és anar amb el meu pare amb la furgoneta dos cavalls i adonar-me
que es mirava una dona que passava; aleshores jo em sentia estranya, quasi
molesta. En aquells anys ton pare és ton pare i prou. T’adones molt tard que també
és un home, i et sap greu no haver-ho entès abans, però és natural que sigui
així. Fa potser nou o deu anys van operar el meu oncle de la pròstata. Quan el
vaig anar a veure a l’hospital també hi havia mon pare i dos amics de l’oncle.
Xerraven i feien broma. Enmig de les bromes, no sé com va anar, el meu oncle va
dir alguna cosa així com que tot allò ja no funcionava com abans, mecaguncony,
i que només molt de tant en tant... El meu pare, sempre tan discret, va deixar
anar un «t’acompanyo en el sentiment». A mi em va semblar fantàstic que aquells
quatre homes grans no es tallessin del tot davant meu ni per qui era, i
vaig marxar de l’hospital amb un somriure. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El temps, tan còmic que ens cura mentre ens mata. I ho deixo
aquí.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;">*Al meu poble mai n’hem dit (en vam dir?) <i>alfals</i> ni <i>userda</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;">Dec «la inspiració» d’aquest text a <a href="http://escafarlata.wordpress.com/">Adrià Pujol</a>,
perquè en una conversa a Twitter em va dir això que em va tornar a fer sentir l’olor
i quasi el gust de l’ufals: «M’hi jugo un camp d’userda que ton avi, d’amagat,
es llevava la boina i saludava l’astre Rei.» Gràcies.</span></div>Teresa Amathttp://www.blogger.com/profile/18138199872078554924noreply@blogger.com4