L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



dissabte, 14 de març de 2009

El bosó de Higgs

Des de la meva gran ignorància científica, la física en particular em produeix un vertigen prodigiós, per incomprensible i també per fascinant. Quan sigui gran vull dedicar-me a la física, dic encara irònicament per intentar mitigar la frustració d’una vida malmenada; per això ho celebro cada cop que faig “un descobriment” que em permet una mitigació certament més realista. Així, avui he descobert que hi ha unes quantes persones en aquest món, de les preocupades i ocupades per coses i reptes realment importants (ho dic sense gota d’ironia, això), que estan capficades a atrapar el bosó de Higgs, que es veu que ser-hi, hi és, però que no és deixa caçar, el molt astut.

"Los físicos estrechan el cerco a la partícula que origina la masa", he llegit a La Vanguardia, i m’ha semblat la notícia més fantàstica, en el sentit de colossal i estimulant, que he llegit en molt de temps. Fins i tot s’agraeix —cas excepcional— la literatura que hi posa el cronista, que em sembla perfectament fresca i gens retòrica.