L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



dimarts, 7 de juliol de 2009

Carta oberta al vicepresident Carod-Rovira

Vaig enviar aquest text a dos diaris amb la pretensió que me'l publiquessin. Com calia preveure, no ho han fet (no és que sigui gaire ingènua, però un defecte meu és l'obstinació: per provar-ho que no quedi, em vaig dir). Doncs bé, encara que aquí només el llegeixin quatre persones, el penjo. Amb l'esperança que, per una via o altra --ingènua, tanmateix-- arribi al seu destinatari principal.

Em permeto adreçar-me públicament a vós arran del viatge a Cuba que teniu previst fer durant els propers dies. Sembla que el motiu del viatge és participar en els actes del programa La petjada catalana al Carib (que ja s’ha presentat a la República Dominicana i també es farà a Puerto Rico), organitzat per l’Institut Ramon Llull, Casa Amèrica Catalunya, Casa de las Américas de Cuba, el Govern Provincial de Matanzas (Cuba) i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Segons la nota informativa de l’Avui, el viatge inclourà una reunió vostra amb la comunitat catalana i “amb autoritats polítiques a l’illa”. En canvi, a La Vanguardia només es diu que el viatge tindrà caràcter cultural.

Sigui com sigui, és evident que amb alguna autoritat política us haureu d’entrevistar, ni que siguin només les autoritats locals de Matanzas. Però així i tot, no dubto que trobareu la manera d’exposar-los el que fa al cas perquè ho elevin als seus caps suprems. Així, aprofitant l’avinentesa de l’excursió cubana, estic segura que teniu previst plantejar-los algunes qüestions que sé que creieu que teniu el deure moral de plantejar-los, atesa la vostra representació d’un govern (ni que sigui el nostre petit govern) d’un país democràtic. No tinc cap dubte, repeteixo, per la vostra trajectòria política i la vostra posició democràtica a favor de les llibertats, que a banda de dedicar-vos a inaugurar l’exposició sobre l’arquitectura catalana a Cuba, d’assistir a la presentació del llibre La saga de los catalanes en Cuba, de presenciar els actes poètics que sembla que hi haurà, de participar en l’aplec a l’ermita de Montserrat o de rememorar la constitució catalana de l’Havana de 1928, sabreu aprofitar l’ocasió (ja que potser en algun altre viatge anterior que heu fet a l’illa no heu tingut temps de fer-ho) d’expressar públicament als representants del govern castrista la vostra preocupació per la situació dels més de dos-cents presos polítics que viuen en condicions pèssimes en les nombroses presons cubanes i pels periodistes i altres professionals també empresonats des de la primavera del 2003 només per intentar publicar alguna notícia sobre la realitat cubana; de preguntar-los per què la premsa cubana es limita a un sol diari (Granma), l’organ del Partit Comunista i del règim, o per què els cubans no tenen accés a Internet; de manifestar-los el vostre estupor per l’existència de les Brigadas de Respuesta Rápida i els Comités de Defensa de la Revolución, que espien i agredeixen qualsevol persona sospitosa de desafecció al règim i als Castro; de demanar-los per la gent a qui no permeten sortir del país; de preguntar-los pel racionament i per la misèria perpètua del poble “alliberat” fa cinquanta anys mentre que als integrants de l’aparell no els falta de res i els Castro tenen fortunes a l’estranger; de plantejar-los la fal·làcia dels “grandes logros” i el perquè de la ruïna de tota la indústria, el fracàs de la planificació agrària i la degradació urbanística i constructiva de pobles i ciutats (és d’una ironia finíssima, això d’anar-hi a parlar de l’arquitectura d’arrels catalanes), i de dir-los, en definitiva, que és fer trampa donar les culpes de tot al “bloqueig” nord-americà.

Ja em dispensareu si us recordo coses que per a vós han de ser tan evidents i que estic segura que tindreu en compte i fareu servir en el moment oportú durant la vostra visita, entre celebracions, recepcions i àpats als millors hotels. (No sé si sou bevedor i fumador, per això no esmento el rom i els havans.) Bon viatge!

Teresa Amat
Autora del llibre Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana (Proa, 2009).

5 comentaris:

  1. Comparteixo amb tu la sorpresa davant d'aquesta immersió castrista dels nostres representants polítics i espero que (també a Cuba) democratiquíssims. A mi el que realment em preocupa és la contribució que es fa, amb l'ús de diners públics, a legitimar novament una de les dictadures que navega amb més sort en ple segle XXI.
    Una abraçada,
    j.a.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Teresa!! A ver si a usted, en su condición de votante, le hacen un poco más de caso. (Lo de la condición catalana, i els arrels catalans, i Catalunya como tal les tienen más bien sin cuidado a estos governópteros).

    ResponElimina
  3. Gracias de nuevo Teresa por su patente interés y pleno conocimiento de causa por el sufrimiento del pueblo cubano ¡tras más de medio siglo de cruel DICTADURA!
    Desde el 'mundo democrático' hay que llamar a las cosas por su nombre´. Convendría que nuestros representantes políticos -que, dicho sea de paso, realizan estos viajes pagados por sus votantes y contribuyentes- se enfrentasen a la realidad cubana: a los PRESOS POLÍTICOS, a los disidentes perseguidos, a la miseria de la inmensa mayoría de la población en la Isla (...a excepción, claro está, de la dinastía castrista que ostenta el poder feudal en mi país).
    Esperemos una correcta y caballerosa respuesta por parte del Sr. Carod Rovira...

    ResponElimina
  4. Teresa,
    Moltes gràcies.
    El vicepresident viatger, que ja no ha tornat cap nit més per Perpinyà, sinò que prefereix passar-les, amb els nostres diners, ben lluny, ben lluny, en bons hotels fent pallassades, ara, a mès, recordant els seus orígens tant amagats, i que van durar tants anys, com a teoric marxista leninista i llarga barba a la fidelià, se n'ha anat a Cuba, a pasar-hi uns dies.
    A ell, que es viatger impenitent quan li paguen, i aixi podrà publicar centenars d'articles pesats com aquells que li pagaven a l'Avui, els dimarts, on ens explicava els seus caps de setmana, abans d'okupar el poder, li importa un pito si allò es una dictadura, una republica, una monarquia o el que sigui. Ben lluny, Amèrica, Africa, Asia...i encara s'ho muntarà per anar a Oceania, abans de l'ensulsiada.
    I això, que un particular pot fer quan li vingui en gana, m'agradi mes o menys, si s'ho paga, fent'ho com a vice de la Generalitat, encara que sigui la tripartita, vinguda a menys, no es de rebut. No pot fer-se. No hauria de fer-se. Però ja se sap, o bolos o viatges, amb menjars i sopars no de règim. Es l'objectiu de la seva vida: jalar,viatjar, no pagar res, i fer patrimoni. Tot això ja ho ha aconseguit des del 2003 fins ara. Coi, per què no es retira de la política d'una vegada aquest tipus?

    Cordialment,
    Andreu

    ResponElimina
  5. Gràcies a vosaltres pels comentaris.

    ResponElimina