Mentre maleeixo un nen de l'edifici del davant, que des que el Barça va guanyar la primera copa el seu estimat pare li va comprar una mena de megàfon amb bateria o piles (ja que du la música de l'himne del Barça incorporada de fons) perquè de tant en tant surt al balcó (el nen) a fer-lo anar a tot drap, amb predilecció per les hores de més tranquil·litat al barri, com és aquest dissabte a les nou del matí, i em pregunto per què nen i pare i la mare que els va parir a tots no se saben estar en silenci i quiets d'una punyetera vegada, m'arriba un sms del Guillem que diu: "a la ràdio acaben de dir que s'ha mort el Llullu". I ara, amb la música del Barça, Barça, Barça! dels pebrots, ja no sé si maleir encara més o una mica menys els inquiets (però emprenyadors, això sí) veïns.
Una abraçadabra, Màrius!
Hola Teresa. Mentre constatem, per la Mercè, que fa dos mesos que vivim sense Llullu m'arriba un e-mail del Guillem amb aquest link i hi vinc a petar. Moltes gràcies, Teresa. Saluda al teu veí del megàfon culé de part nostra. Una abraçadabra
ResponEliminaGràcies a tu, Màrius. Una abraçadabra i una abraçada i tot.
ResponElimina