L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



diumenge, 4 d’octubre de 2009

Benpensar i pensar bé

Dissabte passat vaig penjar l’entrada que es pot veure aquí a sota. No he rebut cap queixa directa (sospito que perquè em llegeixen quatre gats i mig si és que hi arriben), però vaig poder llegir en alguns blogs com molts feien escarafalls diversos per la “burla sagnant”, “gratuïta”, “de mal gust”, etcètera, dels que es (ens) vam abraonar en la famosa foto. Els benpensants es van escandalitzar, tot i que la majoria dels que ho feien deploraven en certa manera la foto i la (no) utilització que n’havia fet el mateix ZP i també les altres accions del president de les Espanyes. Bé, ja s’ho faran. No me’n desdic i reivindico el dret a utiltzar la sàtira en aquest cas concret.

No en volia ni parlar, però ahir vaig llegir l’articlet setmanat d’Imma Monsó a La Vanguardia en què es llançava a defensar les pobres nenes presidencials. Es lamenta dels que han criticat que les nenes deixessin uns dies l’escola per anar de bolos amb els pares i hi afegeix: «se habrán enterado a su tierna edad de que viven en un país de inquisidores redomados, pues aparte de las críticas sobre su ausencia del instituto, el ataque lanzado a su forma de vestir
resulta simplemente bochornoso». Més endavant diu que es continua penalitzant la manifestació de la “personalidad propia” com quan ella era jove, “la originalidad”: «ir de gótica en lugar de ir de pija, por ejemplo. (…) Lo que se penaliza, y mucho, es salir del rebaño. Lo sorprendente es que, por más que avanza la humanidad (es un decir), ausentarse del rebaño está cada vez más penalizado.» Bé, també s’ho farà. Només vull dir que té una certa disculpa: fa molts anys que fa de professora d’institut i estar en contacte permanent amb adolescents sense deixar-hi la pell comporta haver-s’hi d’identificar (i de retruc dubtar de l'avanç de la humanitat) per poder-ho resistir. Ho entenc perfectament.

Però ara voldria canviar d’esglaó, uns quants més amunt, i recomanar novament la lectura, també a La Vanguardia (en aquest cas la d’avui), del gran Enric Juliana, fi com sempre pensant bé. Inquietant de tan lúcid, això d’avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada