La indignació s'entén, la vergonya aliena potser cal explicar-la: pel govern espanyol i el senyor Moratinos i ZP especialment, tan amics dels Castro i amb la poca vergonya que han tingut sempre de no protestar ni mica, entre altres coses, pels presos de la Primavera Negra cubana (2003). Però també pels periodistes i els protestaires professionals i amateurs espanyols i catalans en general, que ens van marejar fins al paroxisme quan una dona sahrauí feia una vaga de fam de pur espectacle en un aeroport canari. Llavors vaig dir que no estava d'acord amb aquestes actituds de màrtir, però és evident que la diferència és clara: no és el mateix ser una persona lliure i posar-se a fer vaga de fam que estar pres en condicions infrahumanes, en una condemna de 36 anys pel "delicte" de defensar els drets humans, sense esperances de cap mena que res canviï en el totalitarisme castrista.
Actualització a les 22 hores: he vist per casualitat (ja no miro les notícies a la tele) que al telenotícies de TV3 han donat la notícia immediatament després de la notícia ben amanida sobre la generositat espanyola d'acollir presos de "Guantánamo" (no de la Prisión Provincial de Guantánamo, evidentment) i l'inefable (he canviat l'adjectiu que havia escrit al primer impuls) del Ramon Pellicer ha dit que Orlando Zapata va ser condemnat a 3 anys! Recony, és que per no saber no saben ni comptar: què hi feia a la presó encara, doncs?
Indignació, vergonya aliena.
ResponEliminaRabia, impotència, dolor...
I el pitjor no es que els polítics espanyols mirín cap a un altre costat... es que els veritables culpables d'aquest crim probablement quedaràn sense castig.
Gracias Teresa per les teves mostres de dolor i solidaritat envers als meus paisans cubans.
Si només fos el govern!
ResponEliminaUna abraçada en un altre dia tristíssim
Enhorabona pel post.
ResponEliminaNomés un apunt lluminós en la tristesa i sordidesa: Just quan ZP feia el discurset sobre els Drets Humans (un dels seus plats forts, m'imagino, de la famosa confluència astral), damunt la taula, a més dels seus papers erms i banals, hi "aterra" un pres cubà mort. Diria que els déus ja no se l'estimen.