Austerament

He rebut un correu d’un amic que, entre altres coses, em diu això:

Fa dies vaig llegir una entrevista amb la senyora Hustwedt d’Auster, aquesta dona que sembla tan exquisidament neuròtica i que de fet no m’interessa gens, però vaig llegir l’entrevista per pura xafarderia, perquè el seu marit encara m’interessa menys. Bé, jo ja m’entenc i sé que tu també. Doncs la cosa és pura fullaraca, esclar, però conté una perla preciosa. Resulta que la dona diu que finalment ha aconseguit que el seu home llegeixi Henry James! Acollonant! Calen comentaris? Huà, huà. Què més no deu haver llegit, míster Auster? Suggeriment de treball d’investigació per a desvagats insulsos: llegir austerament l’Auster a la recerca dels autors no llegits, perduts per mai no trobats. Tampoc costaria tant i potser a alguns se’ns faria la llum del perquè aquest home escriu com escriu i el que escriu. Sobre el perquè de l’èxit dels seus llibres no cal amoinar-s’hi, és d’aquells autors que han agradat a quatre crítics que s’han encarregat de fer-lo agradar al munt d’esnobs que conformen el públic lector mundial, perquè ja saps que la majoria de lectors actuals són uns esnobs: si fins i tot els lectors de Larsson es pensen que són uns intel·lectuals! Apa, cuida’t molt.

Intento fer-li cas i em cuido; de fet, una de les coses que faig des de fa molt de temps és no llegir míster Auster.