L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



divendres, 24 de desembre de 2010

Miguel Galbán, pres de la Primavera Negra, desterrat a Catalunya

Fins fa poc més d'una setmana no sabia que un dels presos de la Primavera Negra cubana (2003), “alliberats” per mor del pacte Castro/ZP-Moratinos/cardenal Ortega (Església cubana) vivia desterrat a Sant Feliu de Llobregat, juntament amb deu familiars seus, acollits en dos pisos de la Creu Roja. La majoria de desterrats -o deportats- cubans trets de la presó i posats dalt d’un avió cap a Espanya els van descarregar a Madrid i els van dur a pisos de la perifèria de la capital, però Miguel Galbán i la seva família van arribar aquí.

A Galbán el va trucar un dia el cardenal Ortega a la presó i li va dir que l’endemà el ficaven en un avió cap a Espanya, que si volia es podia endur alguns familiars, però que havia de ser ja. Amb el que duien posat, com qui diu. El gran home de ZP a l’Havana no va negociar l’alliberament dels presos del castrisme perquè tornessin a casa seva amb la família i a la seva feina. Moratinos va aconseguir el que va aconseguir, i punt.

Galbán, periodista independent, és un dels 75 presos de la Primavera Negra. Condemnat per haver escrit alguns articles en mitjans alternatius als del règim. Ha passat set anys i mig a la presó (va arribar aquí a començaments d’octubre), com els altres alliberats, però encara queden onze condemnats a les presons de Cuba. Alguns cubans residents a Barcelona (assabentats per pura casualitat que Galbán i els seus eren aquí) s’han mobilitzat perquè puguin passar un Nadal una mica digne: la Creu Roja els proporciona aliments bàsics envasats i un mínim de roba d’abric, però tot molt just, com es pot comprendre. El govern espanyol, que va negociar acollir aquesta gent, no els està tractant a cos de rei, precisament; també els va incautar els passaports i circulen amb una mena de targeta identificativa provisional. Tot molt “humanitari”. Però passant una tarda amb Galbán i alguns familiars seus, t’adones d'on és la humanitat i la dignitat de debò.

Aquí podeu llegir una entrevista de Joan Antoni Guerrero a Miguel Galbán. A veure si això serveix perquè els mitjans se n'assabentin i s'hi interessin (és Nadal, deixeu-me ser una mica innocent).  

Actualització (28-12-10): E. Hernández Busto a Penúltimos días.

1 comentari:

  1. REFORMAS MADRID Lo siento pero no entendi nada,como soy un extranjero por aqui claro que tampoco no entendi casi nada..

    ResponElimina