Ni Déu ni...

Fa temps que considero que l’únic important de debò en aquest món, l’únic “transcendental”, és la ciència. Sí, les cometes volen dir alguna cosa, esclar. Per exemple, que m’alegro que algú tan lúcid i savi com Stephen Hawking hagi arribat a un punt culminant de lucidesa i saviesa superant, en el seu últim llibre (The Grand Desing), l’ambigüitat sobre la idea de Déu manifestada en els seus llibres anteriors. La prova que té tota la raó basada en la raó són les esquinçades de vestidures dels creients (de moment, dels cristians; d'altres estan massa capficats en altres coses, i no crec que gosin muntar-li una fàtua, ara).


Ara només espero que arran d’això que es veu que hi diu al pròleg (ho he llegit per via espadiana, però també en parlen aquí, per exemple): “Philosophy is dead”, comencin a esquinçar-se les túniques els filòsofs. Quin descans, finalment, un món sense Déu ni filòsofs!