El passat 1 de gener de 2009 es van complir cinquanta anys de règim castrista. Un aniversari tancat que no hauria de ser motiu de celebració per als qui defensem els drets humans i les llibertats polítiques fonamentals.
Al llarg de l’últim mig segle, els cubans hem conegut un sol govern, un sol partit, un sol discurs oficial. Més del 10 per cent de la població de l’illa ha marxat a l’exili fugint de la manca d’oportunitats, la repressió de la diferència i la desraó d’un país governat per Fidel Castro —i ara pel seu germà Raúl— amb mà fèrria i dogmatisme militant.
El cinquantenari de la Revolució cubana no ha de ser, per tant, motiu de celebració.
Al contrari, es tracta d’una magnífica ocasió per mostrar la nostra solidaritat amb tot el poble de Cuba, que mereix poder decidir el seu propi destí, gaudir de llibertats d’associació i expressió, manifestar el seu dret a dissentir i donar curs a la iniciativa empresarial dels seus ciutadans sense témer la repressió d’un estat policial.
Mitjançant aquest comunicat, un grup d’exiliats cubans a Catalunya convida a una manifestació reivindicativa i pacífica davant les portes del Consolat de Cuba a Barcelona (Passeig de Gràcia, 34) diumenge que ve, 1 de febrer, a les 12.00 hores.
Els ciutadans amants de la llibertat no hem de romandre impassibles davant un règim que fa ufana de la seva immobilitat i menysprea totes les demandes d’impulsar una transició cap a la democràcia.
Via Penúltimos días
