Dedicat a J. P. Quiñonero, en la memòria de Baltasar Porcel
Sóc dels que llegeixen amb un llapis a mà, tot i que acostumo a subratllar i anotar més els llibres d’assaig que les novel·les. Potser la prova que una novel·la m’interessa de debò és que la vagi marcant i anotant tot llegint-la, i la prova que em segueixi interessant al cap dels anys és tornar-la a agafar i comprovar que, tot i que ja no sóc pas la mateixa, les coses marcades continuen funcionant i les notes continuen tenint un cert sentit.
He agafat avui Les primaveres i les tardors perquè recordava que m’havia agradat molt (de les novel·les que m’han agradat més de Porcel, com després El cor del senglar), i després de la sorpresa de veure que la dedicatòria que m’hi va escriure (no hi tinc gaire afició, a fer-me firmar llibres, però en tinc alguns) està datada el 30 de gener del 1992 —disset anys i no m’ho semblava pas—, un dia que va venir a Martorell a fer-hi una xerrada, també m’he sorprès de trobar-la amb força trossos subratllats i amb força notes al marge.
En copio aquest fragment. Parla Bernat Taltavull, pur vitalisme porcelià:
—La curiositat et pot fer caure en un parany, la claredat pot ser la causa que l’enemic et descobreixi millor… —somreia Bernat, i va vacil·lar—: D’altra banda…, d’altra banda t’asseguro que anar per les ombres lleus, a l’hora de l’alba o a la del crepuscle, fa que el món perdi les arestes i els perfils que separen les coses, que tot més o menys enllaci amb suavitat. Com si hi hagués un misteri que no hi fos, com si sentissis un bategar càlid i molt proper, una energia semblant a la que saps que tens dintre teu, encara que no la puguis explicar.
*Ambròs, personatge de Les primaveres i les tardors.
Sóc dels que llegeixen amb un llapis a mà, tot i que acostumo a subratllar i anotar més els llibres d’assaig que les novel·les. Potser la prova que una novel·la m’interessa de debò és que la vagi marcant i anotant tot llegint-la, i la prova que em segueixi interessant al cap dels anys és tornar-la a agafar i comprovar que, tot i que ja no sóc pas la mateixa, les coses marcades continuen funcionant i les notes continuen tenint un cert sentit.
He agafat avui Les primaveres i les tardors perquè recordava que m’havia agradat molt (de les novel·les que m’han agradat més de Porcel, com després El cor del senglar), i després de la sorpresa de veure que la dedicatòria que m’hi va escriure (no hi tinc gaire afició, a fer-me firmar llibres, però en tinc alguns) està datada el 30 de gener del 1992 —disset anys i no m’ho semblava pas—, un dia que va venir a Martorell a fer-hi una xerrada, també m’he sorprès de trobar-la amb força trossos subratllats i amb força notes al marge.
En copio aquest fragment. Parla Bernat Taltavull, pur vitalisme porcelià:
—La curiositat et pot fer caure en un parany, la claredat pot ser la causa que l’enemic et descobreixi millor… —somreia Bernat, i va vacil·lar—: D’altra banda…, d’altra banda t’asseguro que anar per les ombres lleus, a l’hora de l’alba o a la del crepuscle, fa que el món perdi les arestes i els perfils que separen les coses, que tot més o menys enllaci amb suavitat. Com si hi hagués un misteri que no hi fos, com si sentissis un bategar càlid i molt proper, una energia semblant a la que saps que tens dintre teu, encara que no la puguis explicar.
*Ambròs, personatge de Les primaveres i les tardors.
Teresa,
ResponElimina¡Qué ilusión me hace verme asociado a tu recuerdo de Baltasar...!!!
Gratitudes,
Q.-
De nada, hombre. Gracias a ti por inspirarme.
ResponElimina