L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



dissabte, 8 d’agost de 2009

Amis sobre "El Quixote"

Ja se sap que el llegir fa perdre l’escriure (per sort!, la majoria de vegades), i com que estic llegint no us atabalo gaire explicant-vos què llegeixo.

Però com que un dels llibres que he acabat de llegir, i per segon cop (ja sé que podria haver dit “rellegir”, però tinc moltes manies), i ho volia fer constar perquè és absolutament recomanable, és La guerra contra el cliché. Escritos sobre literatura, de Martin Amis (Anagrama, 2003), aprofito la cosa (cosa, cosa, sí, no en direm pas notícia) que vaig llegir ahir en algun lloc, i que avui també comenta
Salvador Macip, per enganxar-vos el primer paràgraf d’un dels apartats del capítol “Grandes libros”: “La lanza rota”. Per mandra de teclejar, l’he escanejat. Si hi cliqueu a sobre em sembla que el podreu llegir sense problemes (demano disculpes per l'ombrejat). Si algun mitòman cervantí ho troba irreverent, abans d’excomunicar Amis li demanaria que almenys es llegís la ressenya sencera. (Per altra banda, potser algun dels encebats a demostrar que Cervantes era català encara s'hi repensa...)

Aquest llibre d’Amis és dels que no es paguen amb diners; tot sencer val molt la pena. Però els altres quatre comentaris del mateix capítol “Grandes libros”, sobre Orgull i prejudici de Jane Austen, Ulisses de Joyce, Las aventuras de Augie March de Saul Bellow i Lolita de Nabokov són imprescindibles (de debò, no és cap clixé).

PS: si algú sap com ho puc fer per modificar l'html del blog perquè els comentaris es visualitzin directament a sota de les entrades, li agrairé molt que m'ho digui. Al començament vaig potinejar no sé què i ara, per més que ho intento, no hi ha manera que me'n surti. Gràcies per endavant.

8 comentaris:

  1. Em permet, tot aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, que digui que Koba the Dread -o Koba el Temible, també a Anagrama- és un llibre fonamental? I que massa historiadors catalans i espanyols passen de puntetes sobre ell?
    Molt bon dia de diumenge!

    ResponElimina
  2. I tant! Koba el Temible no és fonamental, és fonamentalíssim. És demolidor i per això molts hi passen de puntetes, sí.
    És una de les obres que vaig fer servir per aportar documentació i arguments al meu llibre Castracions. I una de les cites amb què vaig encapçalar-lo és d'aquest llibre d'Amis: "Era además, para Stalin, una ventaja complementaria que una descripción fidedigna de la Unión Soviética pareciera exactamente una calumnia furiosa contra la Unión Soviética", pel seu paral·lelisme amb el que es pot dir sobre la Cuba castrista.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Molt bona recomanació. Gràcies!

    ResponElimina
  4. El buscaré, pot ser terapèutic llegir-lo, tot i que Amis és una mena d'agent provocador professional.

    No hi ha cap clàssic intocable, i malgrat tot, a mi "El Quixot" és un llibre que m'agrada.

    ResponElimina
  5. Allau, això que Amis "és una mena d'agent provocador professional" és únicament una opinió teva. És cert que algunes obres seves provoquen, però només en el sentit d'estimular la intel·ligència, hi estiguis d'acord del tot o no (no sempre s'està d'acord amb tot). T'aconsello que llegeixis el seu Koba el Temible, si no ho has fet, i ja m'ho diràs. I algunes de les seves novel·les potser també t'ajudarien a matisar aquesta opinió que en tens.
    Salutacions i gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  6. I és clar, Teresa, que és una opinió meva (el comentari no era anònim). Com és teva l'opinió que "Koba" sigui un llibre recomanable. I, malgrat tot, o per això mateix, intentaré llegir-lo, encara que la feina lectora se m'acumula...

    En saps alguna cosa de "House of meetings", la seva novel·la estaliniana?

    ResponElimina
  7. House of meetings per a mi és molt bona (l'he llegida en la traducció de Jesús Zulaika a Anagrama: La casa de los encuentros). Jo no en diria "estaliniana", però no vull pecar més del compte de torracollons :-).

    ResponElimina
  8. Deia, estaliniana, per escurçar, perquè tinc entès que s'ambienta a la Rússia de Stalin.

    Gràcies, Teresa, per la resposta.

    ResponElimina