Bé, almenys l'excursió pradenca em va servir d'excusa, ja que estava a menys de mig camí, d'escapar-me tres dies a Seta, que tot i que estava ple de gent per les festes, i que la calor que hi feia era com la d'aquí, va valer la pena. La visió de l'aigua dels canals, del mar obert i del cel clar des del cementiri marí i disfrutar de les platges tranquil·les més allunyades de la ciutat és tot plegat molt sedant. (Per cert, al Museu Paul Valéry hi ha una molt interessant exposició d'André Blondel. I també s'hi pot descobrir --almenys la meva ignorància ho va fer-- que Valéry era un excel·lent dibuixant-pintor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada