La pel·lícula no em va agradar, no tant per carrinclona ni per la denostada Demi Moore (que no trobo pas tan dolenta com alguns diuen) com perquè detesto la fantasia en cine i literatura. (En canvi, com que no suporto la Whoopi Goldberg, això va acabar d'arrodonir-ho.) Patrick Swayze potser no era un gran actor, però ell salvava la pel·lícula. Ell i aquesta cançó.
M'he passat la tarda veient a T5 el fluixet remake de Las minas del rey Salomón només perquè hi sortia Swayze, com una mena d'homenatge. Un Swayze ja madur però que era massa jove per morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada