Música per celebrar aquest Tots Sants de temps benigne (al·leluia!) i per conjurar l’hivern inevitable que alguns detestem. (Sí, alguns encara no ens hem tornat uns refotuts esnobs, ja que només pot ser imputable a l’esnobisme que cada dia hi hagi més gent de per aquí que diu que li agrada el fred i l’hivern; quan ho sento se’m desperten uns preocupants instints soviètics: “a Sibèria!”.) Bé, tornant a la música… M’he topat casualment amb el Blue Bossa de Kenny Dorham en la versió de John Coltrane, guardada a l’ordinador no sé pas com (bé, ho devia fer ma filla fa un temps). Llavors, buscant, he trobat la també magnífica de Bobby McFerrin i Chick Corea:
Però també una d’esplèndida i més caribenya de Michel Camilo:
I ja de postres de luxe, senyores i senyors, els deixo amb el trompetista més elegant de tots els temps, Kenny Dorham (no pas amb el Blue Bossa, però és igual:
Bona tardor! (encara que sigui primavera d’hivern o sobretot per això).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada