L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



dimarts, 12 de gener de 2010

Can Pixa

L’acudit és massa fàcil, però em sembla que atès el coeficient intel·lectual del país encara se li pot reconèixer un cert nivell. El cas és que el nom del lloc del municipi d’Horta de Sant Joan on un parell de delinqüents van calar foc es prestaria a la broma si no fos que tot plegat és tan trist, sobretot en record dels cinc bombers que hi van deixar la pell. El lloc es diu Mas de Pixantó, i hem de donar les gràcies als Mossos, als Bombers i a la jutge de Gandesa perquè amb la seva tenacitat han impedit que se’ns pixin tots a sobre, o que almenys no ho facin totalment, perquè si la pixarada que ens està fotent a sobre el conseller Baltasar l’hagués anada a fer sobre les flames el dia de l’incendi potser els bombers no haurien hagut de lamentar la mort dels seus companys, de tant potent i ben trempada com és la mànega del senyor conseller, que té els sants gloriososos de dir que no pensa dimitir —dimiquè, què és això?—, amb aquell tremp que dóna tota una vida consagrada a la política, de l’adolescència a la jubilació propera.

Per altra banda, alguns ja sabem que això és Can Pixa per moltes altres raons, però si ens limitem a aquest fet, ho és també, a part de la pixarada del senyor conseller i les dels seus col·legues, per les aigües menors dels nostres grans mitjans, amb els seus graaaans professionals. Diaris, ràdios i televisions s’ho estan passant de primera amb Mr. i Mrs. Robinson i molts censuren que el primer ministre nord-irlandès es limiti a dir que s’agafa un parèntesi en la seva tasca de govern i no dimiteixi de facto, però cap gosa demanar clarament la dimissió de Baltasar (alguns avui han dedicat més espai al cas Robinson que al cas Baltasar Pixantó*). I és que una notícia té morbo i l’altra no (on aneu a parar, cinc morts i centenars d’hectàrees cremades no es presten a converses divertides i picants al bar o a l’oficina). Una passa nord enllà i l’altra a casa, on els nostres mals no volen soroll. Una és pròpia de catòlics hipòcrites i l’altra de progres multiculturals i descreguts (i que quedi clar que sóc atea)… I així ‘nar fent.

*Que consti que no és que ho busqui jo, això d’
epitetejar-lo, és que m’ho posa en safata.

1 comentari:

  1. El Mr Robinson té una cançó i al Baltasar el seu rei li deu haver dut carbó per totes les pífies que fa.
    Però a més la Mrs Robinson amb el seu “guapet” amant té més morbo i ven més. Ja m'entens.
    Ja has tornat al món dels blogs. A partir d’ara tindràs un seguidor fins que et tornis a amagar com el Guadiana o com el Llobregat a Fígols que passa per sota les pedres i no es veu l’aigua

    ResponElimina