—Escolta, Dave —va dir Hal al cap d’una estona—. Has trobat el problema?
[...]
—Crec que hi ha hagut una avaria a les portes de la bodega de les càpsules —va comentar Hal animadament—. És una sort que tu no hagis resultat mort.
«Som-hi —va pensar Bowman—. Mai no m’hauria imaginat que seria un neurocirurgià amateur... i que realitzaria una lobotomia més enllà de l’òrbita de Júpiter.»
—Ei, Dave —va dir Hal—. Què fas?
«Deu sentir dolor? —va pensar Bowman breument—. Probablement no —es va dir—, no hi ha òrgans de sentits en el còrtex humà, al capdavall. Es pot operar el cervell humà sense anestèsia.»
—Mira, Dave —va dir Hal—, tinc anys d’experiència de servei dintre meu. Una quantitat insubstituïble d’esforç ha estat dedicada a fer-me el que sóc.
—Dave —va dir Hal—, no entenc per què em fas això... Jo tinc el màxim entusiasme en la missió... Estàs destruint la meva ment... No ho entens?... Em tornaré infantil... Em tornaré no res...
Arthur C. Clarke (1917-2008). 2001: A Space Odyssey, 1968. Traducció catalana de Eduard Castanyo. Edicions Pleniluni, 1991.
Dilluns musical:
Fa 1 hora
