L'Havana, Malecón. Foto: Teresa Amat



diumenge, 25 d’octubre del 2009

GM sobre GGM (2/3)

GGM a Barcelona

J. A. Masoliver Ródenas, a Culturas de La Vanguardia de dijous passat, 7 d’octubre, diu que Martin és un bon coneixedor de la història i la realitat social de l’Amèrica Llatina, i hi afegeix en un parèntesi: «ignoro por qué no menciona a Cabrera Infante al hablar del boom».

Sergio Vila-Sanjuán diu, al mateix suplement de LV (“GGM en Barcelona”):
Gerald Martin dedica tres capítulos (17, 18 y 19, páginas 371 a 426) de su Gabriel García Márquez. Una vida, a relatar la larga estancia del futuro premio Nobel en Barcelona. A diferencia de Mario Vargas Llosa, con quien coincide en la ciudad en ese periodo, GGM no participó en la oposición al franquismo y algunos amigos de la época lo consideraban totalmente apolítico (con la excepción de Marsé, que lo retrata como un sectario de la revolución cubana). (…) Aunque valen como síntesis, los tres capítulos de Martin (…) no aportan demasiado sobre su relación con la ciudad que no se supiera por testimonios como el clásico de José Donoso o el más reciente De Gabo a Mario, de Ángel Esteban y Ana Gallego en Espasa. Sospecho que para saber cosas realmente nuevas sobre la estancia catalana de García Márquez tendremos que esperar el libro en el que trabaja desde hace años, y por fin está ultimando para RBA, mi colega Xavi Ayén sobre los años del boom en Barcelona.

En efecte, preguntat per M. J. Jordan en una entrevista a l’Avui (dijous 22 d'octubre, versió digital no disponible fins dijous 28 d'octubre) sobre el fet que «A Barcelona, Gabo va ser molt ben rebut per la gauche divine, però diu que no es va significar gaire políticament», Martin respon: «Tinc 200 pàgines fetes sobre Barcelona i Gabo, però el llibre és molt més sintètic. Només em centro en Gabo escrivint El otoño del patriarca. Estava molt concentrat en el llibre i no entrava en política fins al punt que molts es pensaven que era apolític. Fer-ho aquí als 60 hauria suposat estar tot el dia lluitant contra la dictadura, intensament. Per a Gabo Cuba era molt més important que Espanya.» Res a dir-hi, si no fos que sembla que aquesta és una veritat molt parcial (no que Cuba fos per a ell més important que Espanya, que això és evident).

Si Masoliver Ródenas s’estranya que Martin no esmenti Cabrera Infante en parlar del boom, jo també trobo estrany que Vila-Sanjuán no l’esmenti com a testimoni de l’estada de GGM a Barcelona (esperem que Xavi Ayén no l’oblidi), ja que en parla, entre altres llocs, a Mea Cuba i hi diu que el mateix GGM deia llavors que era a Espanya per estudiar l’agonia de Franco com a inspiració per a El otoño… Com tampoc esmenta Carlos Franqui, que a Cuba, la Revolución: ¿mito o realidad? Memorias de un fantasma socialista (Península, 2006) explica, després de referir les covardes escapades de GGM quan intuïa algun perill polític allà on fos que es trobés, com «No es la única vez que puso pies en polvorosa [per les mateixes raons, Cabrera Infante l’anomena “el de los pies alados”]. En Barcelona lo hizo tres veces, una cuando la protesta contra Franco, por la condena y muerte de Puig Antich, otra cuando artistas y escritores famosos se reunieron en Montserrat y pidieron su respaldo, sin que él lo hiciera, yéndose de Barcelona, y la otra vez cuando le llevaron el manuscrito de la Operación Ogro y su reacción fue abandonar la ciudad condal precipitadamente.»

Però potser tampoc és tan estrany que aquí ningú es recordi o ni hagi llegit aquest llibre o altres de Franqui, fins i tot, potser, el llegit Vila-Sanjuán.

(Aquests testimonis de Guillermo Cabrera Infante i Carlos Franqui els recullo al capítol que dedico a GGM a Castracions (Proa, 2009).

(Continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada