No crec en la sort; penso que el que en solem dir sort és simple i cec atzar, però l’atzar s’assembla a vegades a un personatge que es complau a fer-nos la guitza. Per altra banda, cada vegada m’agrada més la monotonia i el tedi i menys les sorpreses, més la rutina i menys les emocions inesperades —siguin com siguin. Per això em sembla massa carregós (fatigant i molest) que en el termini de dues setmanes exactes se m’hagi avariat el cotxe (450 euros la factura), se m’hagi espatllat la nevera (nevera nova, doncs), hagi tingut una crisi hipertensiva (“però si jo sempre he estat a 12/6!”; “sí, però és que mai havies tingut l’edat que tens, reina!” —m’ho dic tot jo—) i m’hagin robat el moneder (ahir mateix) després de tallar-me netament la bossa pel darrere amb un cúter i que, beneita de mi, ni me n’adonés (120 euros, tota la documentació, targetes diverses, etc.).
Bé, ja posada, potser que després d’aquesta ratxa comenci a creure en la bona sort i esperi que demà-passat em toqui la grossa (ni que fos una mica prima ja faria). I si no, sobretot, salut tinguem. Bones i monòtones festes a tothom!
Òndia, Teresa! Jo estic sense calefacció i amb gastroenteritis, i ja em sento molt desgraciada.
ResponEliminaA veure si passem unes bones festes, cony.
Bon Nadal i Bon any nou.
Apa, sensen calefacció, brrrr!!! Doncs no sé què és pitjor, jo és que no suporto el fred. Quan arriba l'hivern voldria emigrar a terres càlides, i com més gran em faig, més. I aquests beneits del canvi climàtic dient que s'escalfa el planeta!
ResponEliminaCuida't molt, també. Bones festes i molt bon any, noia!