Ja que Goya torna a sortir als mitjans per les exposicions
recents de la seva obra, ho aprofito per tornar sobre una ignorància antiga i
concreta. Amb pocs dies de diferència he caçat dos insignes periodistes (i els
que no dec haver vist) que han caigut altre cop en el parany traïdor i s’han
quedat tan amples tirant pel dret i traduint del revés el títol del gravat de
Goya «El sueño de la razón produce monstruos». De fet, no parlaven de Goya ni
de la seva obra, sinó que citaven la frase sense esmentar-lo, com un dels llocs
comuns recurrents que fan servir per arrebossar alguna de les seves tesis més o
menys afortunades. Però amb motiu de les exposicions segur que veurem més casos
d’ús i abús d’aquesta traducció espúria i comprovarem que la majoria de gent
pretesament culta interpreta malament el títol del gravat, i la intenció del
pintor*, quan tradueix sueño per somni en comptes del correcte i raonable son.
És tan elemental que semblaria impossible, si no fos que som al país de la impossible
raó. La prova irrefutable d’això: si busqueu al Google, us sortiran molts més
resultats amb la traducció errònia (voluntariosa Viquipèdia inclosa) que amb la
correcta. Per cert, en anglès tradueixen sleep, no pas dream, i en francès
sommeil, no rêve. Goya era un il·lustrat, i sembla que el que volia dir és que
quan la raó es descuida o cau vençuda per l’esgotament (li ve la son i cau en
el son) els monstres (la fantasia),
patam!, ho aprofiten per fer via tots solets i totalment a lloure.
*Les notes manuscrites que es conserven sobre l’obra,
algunes del mateix Goya, ho donen a entendre:
«La
fantasía abandonada de la razón produce monstruos imposibles: unida con ella es
madre de las artes y origen de las maravillas.» (Museo del Prado). «La
fantasía abandonada de la razón produce monstruos, y unida con ella es madre de
las artes.» (Ayala). «Cuando los
hombres no oyen el grito de la razón, todo se vuelve visiones.»
(Biblioteca Nacional, Madrid).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada